Núvols de glòria

Repiquen les gotes,
la pluja és àcida
el terra rau mort
les plantes etèries
el tro, i un corn.

La neblina és àvida
les mans queden desfetes
la flor i la flama
es perden
en eternes bestretes.

L’incendi en calma
el vent lamenta
cendres oblidades
les flors no neixen.

Espurnes resten companyes
mentre paraules pesen
llavors innertes
la mort les connecta.

Els núvols que passen
un plujim boirós
la glòria perduda
en un bosc de llops.

L’oblit cau,
en un etern deliri
follia i seny,
amants perduts
en la foscor,
i els seus dominis.

Oh fortuna,
gires el dau
de bellut és el teu misteri
no hi ha pau
sols un lament, sense criteri.

Les brases s’apaguen
un sol major.
Música en dansa
dolor i plor
riures sords
un do menor
lletres floten
al so d’un tambor.