La flor negra

De les cendres en neix una flor
fosca i negra com el carbó
consumit pel foc, l’ocell canta per ultim cop
el bosc crida entre un silenci que fa por
mentre la flama balla sobre un cos mort
animes porugues de bestioles moribundes
son guiades per ecos d’ultratumba
el vent udola sobre el riu, que bull en silenci
es crema el niu trencant-se en bocins, com un encanteri
les restes d’un home al ritme de la música del foc
un simple acte, aixordant-ho tot
cruix la pell,salta l’anima
el rostre vell vessa llàgrimes
de negre vesteix qui el visita
allarga la ma, talla el fil que el lliga
el bosc negre queda en silenci
el foc s’apaga deixant el misteri
la musica ja no sona
notes perdudes en la memoria
entre l’oblit i l’angoixa
una flor negra aflora
entre les cendres,
la mort anyora