Mentiria

I si et digués que ja no et penso
El meu pit sabria que menteixo
Apareixes en el primer pensament del dia
I la melancolia, alimenta aquesta meva follia
El so de la poesia en el teu nom
Un vent que udola entre les fractures del meu cor
Records trencats, com fulls de paper estripats
Xaloc xiulant pels teus cabells rinxolats

Mentiria si et digués que ja no et penso
Per la nit encara et converso
Recordant el verí de les meves paraules
Ferides que se’t obrien al pronunciar-les
Si pogués tornar enrere, tot ho canviaria
Són penediments vius en tot moment
Però només em queda aquest lament
Que em turmenta dia a dia
No tinc perdó i et veig ja en la llunyania
Caminant agafada de la mà d’un altre
Mentre el sol es pon i la seva ombra m’abraça

Mentiria si et digués que ja no et penso
El sabor dels teus llavis per la matinada
Recordant com el món s’aturava
En el sospir palpable, de dos ànimes enamorades
Que el teu record pesa
Com l’àncora d’un vaixell perdut en la tempesta
El meu salvavides en aquest onatge
on m’ofeguen les paraules que no t’arriben
On els meus llavis murmuren que t’estimen

Et mentiria si digués que no et penso
I que quan els teus llavis em pronuncien
Encara et sento
Que té buscat en els ulls d’altres
Però cap d’ells em brillaven com els teus
Ara, que uns altres llavis et besen
Recordo com el món es parava quan eren els meus

Et mentiria si digués que no et penso
Penediment i dol són la meva rutina
Existeixo només per la nostra nina
En ella et recordo cada setmana
En els seus ulls, la seva mirada
Perdó pel que vam viure
Perdó per esborrar-te el somriure
Després de tot aquest temps
Sempre, sempre