El festí

Em preparo bé, em vesteixo negre de cap per avall. Del calaix dels mitjons aixeco la base i n’apareix un compartiment ocult, en trec els meus utensilis i els examino bé. Guardo les coses que necessitaré en una bossa de cuir i me la penjo. Abans de sortir de casa em miro al mirall, em pentino els cabells enrere i em frego les bosses dels ulls, no vull fer mala cara. Obro la porta i sento el fred del màneg a la meva ma. Al carrer, la nit es el meu regne i començo a caminar pel carrer. Em creuo amb un parell de persones i una parella que van agafats de la mà. La gent és sopant i a mi m’està venint la gana. Arribo a un restaurant, el seu finestral deixa veure a dins de la sala, hi ha tot de gent sopant, un grup de vuit on hi veig un noi grassonet que em fa venir salivera, la carn greixosa m’agrada. Miro a una parella que deuen estar celebrant alguna cosa, ja són pels postres i tenen una ampolla de cava sobre la taula. Potser l’hi ha demanat matrimoni, qui sap. Em poso davant la porta i miro la carta , el finestral em queda just al costat i de tant en tant alço la mirada per analitzar al grassonet, he de saber si ha vingut sol o no.
Pel què sembla té la seva parella a la mateixa taula, així que deixo la carta i continuo pel carrer. El vent bufa suau i el sento a la meva cara, veig una anciana que camina amb el seu gos, el gos s’atura en un arbre, l’ensuma i s’hi pixa. Passo pel seu costat i penso si avui em ve de gust carn madura, no ho tinc massa clar. Deixo l’anciana i el seu gos acabar de fer les necessitats i demano un taxi que just passa per allà. M’allunyo fins a l’altre punta de la ciutat, on la economia és mes alta. El taxista em demana pel meu ofici i l’hi contesto que sóc carnisser, a la radio sona una cançó que no m’agrada així que li demano que pari la ràdio i em quedo mirant per la finestra com els carrers i els seus llums van passant. Quan arribem al meu destí em trec un bitllet de 50 i li donc, que es quedi amb el canvi, el taxista molt agraït es despedeix de mi fer sonant la botzina un cop he baixat del taxi. M’ha deixat davant d’un gimnàs de 24 hores, per els enormes finestrals es veuen tot de màquines de córrer i bicicletes estàtiques, al fons gent fent peses. Alço els ulls i llegeixo el cartell; Fit-Gym 24/7 il·luminat en neons blancs i blaus. Torno a baixar la mirada i al fons veig uns nois molt forts aixecant barra amb bastant pes. Com més gros més carn, penso. Deixo els finestrals a ma dreta i baixo pel carrer fins arribar a una parada d’autobús, allà hi ha una noia jove amb la seva maleta, segurament torna a casa els pares després de passar la setmana a la universitat. M’assec al seu costat fins que arriba l’autobús. Deixo que la noia pugi primera, les seves cames són carnoses i té un bon cul. M’assec al final de tot i no li trec l’ull de sobre. Després d’una estona la noia baixa i jo la segueixo, mantinc la distància no vull que s’espanti. Anem pel carrer els dos, la foscor es trencada pels llums dels fanals que il·luminen per sobre els arbres. La noia s’atura en un portal i treu unes claus. Obre la porta i abans de que aquesta es tanqui jo sense fer soroll entro rere seu. La noia em veu i em saluda, els dos pugem amb l’ascensor. Quan ella baixa, abans que es tanquin les portes m’escolo entre elles i miro cap a quina banda ha anat la noia, cap a la dreta. Camino ràpid mirant de no fer gens de soroll, i em poso els guants de cuir. Quan la noia es davant de la porta de casa seu i posa les claus per obrir-la ja sóc a sobre seu clavant-li una agulla al coll. Al moment cau i l’agafo per les aixelles, la porta s’obre quan els seus peus rendits piquen contra ella. Miro al meu voltant, no hi ha ningú, faig mitja volta i entro d’esquena mirant de reüll si no hi ha algú més. Deixo a la noia al terra, davant la porta i començo a caminar pel pis silenciosament, examino les dues habitacions i el lavabo, no hi ha ningú més. És una llàstima, m’hauria agradat compartir sopar amb algú avui.
Agafo la noia per les aixelles i l’acosto a la taula del menjador, l’anestesia que l’hi he donat dura uns trenta minuts així que tinc temps de sobres per preparar l’altre mescla. Vaig a la cuina i de la bossa de cuir en trec un parell d’ampolles i preparo el meu còctel personal. Netejo les gotes que han caigut amb el drap de la cuina i torno cap a ella. L’hi clavo la xeringa amb el còctel al coll i veig com els seus ulls s’obren. M’acosto a ella i mirant-la als ulls l’hi dic que serà el meu sopar, que el què li he injectat la té paralitzada i que sentirà dolor, molt dolor. Veig als seus ulls el terror i això m’excita.
Vaig a la cuina i en trec un plat, d’un moble de sota en trec una paella i la poso sobre el foc. Vaig cap a la noia, la despullo i la miro embal·ladit. Col·loco la roba ben plegada sobre el sofà, a la taula hi he deixat la bosseta de cuir amb els meus utensilis. M’acosto a ella i de la bossa en trec un ganivet ben esmolat. – Seràs el meu sopar – li dic.
Quan acabo amb el festí deixo el cos encara calent de la noia sobre la taula regalimant. Surto a fora i alço la mirada al cel, sento encara el regust de la carn a la llengua i els llavis, i m’agrada. Aturo un taxi alçant la mà a l’aire i m’hi enfilo. El trajecte es fa curt mentre penso en ella, a casa amb el cos encès m’acarono fins que m’adormo.