Ella

Ella, obre els ulls per primer cop
Ella, acompanya al sol creixent
Ella, es mou a poc a poc
Ella, brilla en tot moment
Ella, s’obre com una esquerda
Ella, sagna com una ferida oberta

Ella, llum en la foscor
Ella, fuig de l’amargor
Ella, és la música en la tomba
Ella, dansa a les fosques
Ella, veu el triomf
Ella, hi és per a tothom
Ella, la última derrota

Ella, és silenciosa
Ella, és harmoniosa
Ella, relata històries
Ella, creix en la memòria
Ella, seguida de la foscor eterna
Ella, la treba en la tempesta

Ella, com és ella, bella

Ella, vestida de llum
Ella, una estrella
Ella, particules viatjant lluny
Ella, sabor a grosella
Ella, el buit infint
Ella, el dolor al pit

Ella, amant
Ella, flamant
Ella, companya
Ella, no enganya
Ella, nit salvatge
Ella, en som hostatge

Ella, crema com el foc
Ella, suau com un floc
Ella, l’aigua que tremola
Ella, forta com un roure
Ella, en el vent que arrasa
Ella, neix en les brases

Ella, sona invisible
Ella, de nit visita
Ella, neix dia a dia
Ella, com és ella, finita


Ella, balla en la música
Ella, tant distant
Ella, preciosa i constant
Ella, l’última abraçada
Ella, el fred i la sang gelada

Ella, per alguns salvadora
Ella, resideix en l’univers
Ella, en els llavis d’algú que adora
Ella, recitada en vers
Ella, mal sabor de boca
Ella, aflora el què toca

Ella, dama vestida de blanc
Ella, mira desde el seu tron
Ella, de la mà del sol
Ella, guia el son etern

Ella, és concisa
Ella, és precisa
Ella, camina decidida
Ella, es mou lívida
Ella, l’últim alè
Ella, es pon amb un son serè

Ella, la llàgrima que es vessa
Ella, el dol trencat
Ella, de l’amor empremta
Ella, l’esquinç oblidat

Ella, la clau de l’oblit
Ella, la pressió i el neguit
Ella, el reflex del mirall
Ella, els colors del mar

Ella, com és ella, bella