No trobem la postura plaentera!

-Vinga, Pep! Mou millor el cos. Que així mai arribarem a acoblar-nos.
-Coi, Maria! Si és que no saps col•locar bé les cuixes i així no assolisc el puntet.
-No sigues bleda! Si és que no sé com rai et meneges que ara mateix pareixes un polp i els braços, tentacles que fins i tot m’esporugueixen.
-Mira qui parla! L’experta en postures! Si adés t’has comportat com una bèstia parda quan m’has arrapat tota l’esquena i me l’has deixada feta un Crist. Escolta, Maria. Jo així no em puc concentrar. La veritat que açò no és tan divertit com semblava. Potser no tenim l’edat per fer aquestes cosetes. Ma mare portava raó.
-Deu ser això. I que posar-me de quatre grapes tampoc m’acaba de fer gràcia.

Amb aquesta conversa, Pep i Maria determinaren que no eren molt destres en el joc del “twister”. Ja intuïen en diàlegs com aquests que anaven segellant el final de la infantesa. Això, i el formigueig de desig que Pep ja començava a sentir recorrent-li els membres del cos al compàs dels esquerps moviments dels de Maria.
Però resulta que la vida fa molts giravolts i tornà a enllaçar els camins de Pep i Maria uns quants anys més tard d’una manera que mai no sabrem si és casual o intencionada. I, per aleshores, Eros féu una altra entremaliadura de les seues. També ignorarem si l’amor entre ambdós nasqué, o bé si aquest ja era preexistent però evolucionà dins els paràmetres de l’edat adulta.
Enmig de tants interrogants, l’únic que podem assegurar és que el primer cop que consumaren el desig descobriren que al llit regressaren els mateixos problemes d’habilitat i ritme de tendra pubertat en aquest nou joc.