no tinguis por

Un relat de: quetzcoatl

no tinguis por
dels ulls sincers
que brillen promeses
de les mans obertes
que sempre esperen
dels llavis entregats
que sempre et busquen
de planejar viatges
i potser vides.

no tinguis por
dels dies grisos
a les pupil.les
de les ombres
entre els dits tensos
de la tremolor
de llavis tristos
de tornar
a les ciutats fosques

mira'm als ulls
no tinguis por

dona'm les mans
no tinguis por

deixa'm besar-te
no tinguis por

que afrontarem junts
la paradoxa.

Comentaris

  • Paradoxes...[Ofensiu]
    Leela | 20-11-2005

    entre elles em moc, tinc la sensació que des del dia que vaig tenir consciència. I, inconscient m'hi llençava de cap, mirant els ulls, les mans, sentint els besos i sensacions, i mai ningú m'havia dit que no tingués por.
    I ara, quan sento aquestes paraules de boca d'uns ulls brillants, en sento més que mai, de por, i la nego, i m'aferro a les mans que tinc al costat, tot i què sé que el camí l'he de fer jo sola.


    Un petó Quetz!

  • Viatges i vides. Viatges i vius.[Ofensiu]
    Jofre | 26-09-2005 | Valoració: 10

    Quetzcoatl,

    De tu neixen paraules precioses que no t'han de fer témer res.

    Ja coneixes tots els paisatges;
    i tries:
    ulls sincers
    mans obertes
    llavis entregats


    No caiguis en el parany i afrontem la paradoxa.
    Clar i natural.

    Una abraçada!
    :- )

  • ostres![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 17-05-2005

    un poema com aquest sempre va bé en aquell moment baix, trist...ho tindré en compte!
    M'ha agradat el final, que dius "junts afrontarem la paradoxa"...perquè sí, la vida és una paradoxa que a vegades se'ns fa difícil d'entendre. Però ara ja no tinc por!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Impressionant![Ofensiu]
    OhCapità | 17-05-2005 | Valoració: 10

    és un poema amb un ritme sensacional, mmm, obtingueu la meva admiració més profunda, mmm, des del principi fins al final, ...

    OhCapità.

  • No tornaré a tenir por[Ofensiu]
    Equinozio | 16-05-2005 | Valoració: 10

    Simplement brutal!!!

    Només trobo que li falten les comes que faciliten la lectura en veu alta.... costa molt més sense les comes, no t'has plantejat posarles?? A mi m'agrada dir-los en veu alta i sense els comes em lio... i el recito malament jajaaj... però igualment té molta força!

    Equinozio

  • Por necessària![Ofensiu]
    Schlaf | 09-05-2005

    Al teu costat, no tindria por de res!
    Però és aquesta por la que, acompanyada de fortes i intenses abraçades per vèncer-la, a vegades es fa necessària!

    Pd: Gràcies per "seguir-me la pista!!"

    Petons!

  • Precios!![Ofensiu]
    eternasomiadora | 09-05-2005 | Valoració: 10

    Moltes gracies pel teu comentari i els teus consells en pendre nota ;), me llegit alguns del teus poemes escrius molt be i ets original, en aquest poema m'agraden el versos d',amor valent per donar confiança a l'altre persona, ajudar-li a perdre la por i deixar-xen portar. Segeix escribint. Petons.

  • No tinc por[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-05-2005

    llegint aquestes línies, no tinc por de res. I donaria les mans amb els palmells oberts, sense cap bri de desconfiança.

    Moltes gràcies pels teus comentaris, i gràcies per deixar-nos gaudir de les teves meravelloses lletres.

    Una abraçada.

  • No deixis de lluitar![Ofensiu]
    kispar fidu | 06-05-2005

    Uau! Genial també!
    Merci pel teu comentari!

    "No tinguis por" frase fàcil d'afirmar i sovint difícil de realitzar. Però tens tota la raó: No has de deixar de viure per les pors. No et pots deixar vèncer pel fet de tenir dubtes i por a fer el primer pas.

    "No tinguis por
    dels ulls sincers
    que brillen promeses"
    M'encanta aquest vers! Ulls sincers que expressen promeses, que dónen seguretat, que transmeten força.

    No tinguem por i lluitem pels nostres somnis!

    Gemm@

  • tots en tenim de por...[Ofensiu]
    ROSASP | 03-05-2005

    Aquelles pors que viuen dins nostre, moltes vegades a tot, a res, abstractes, sense rostre...

    Si ens sabem humans i febles molt cops, també ens sabem forts per acceptar que la vida comporta un risc i que val la pena viure-la intensament, malgrat que les ombres sempre acompanyin a les llums en el seu camí...

    Molts petons i sempre endavant!!!

  • "No tinc por de tenir..."[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-05-2005

    És una frase, que veig sentir l'altre dia a un recital. Crec que és de Manel Forcano, i quan diu tenir no es refereix a res material, com pots suposar...
    De vegades "tenir" ens fa por quan no ens n'hauria de fer... De vegades, és irremeiable tenir aquesta mica por... Però de vegades és bonic tenir-ne (si és només una mica), perquè ens fa vius!
    Tu tampoc tinguis por!

    Fins aviat!

  • Em tens pres en la teva poesia[Ofensiu]
    Gica Casamare | 03-05-2005 | Valoració: 10

    Ben pres, em tens, cronista poètica de la paradoxa de la meva circumstància que esdevé perenne.
    La por... quin enemic. Invencible?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

153770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com