Cercador
NO SOM ESTRELLES
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Recordo aquell dia en que la professora li va dir a la meva mare: - M´agradaria que ho entengués. Vostè vol que la seva filla sigui una estrella, i la seva filla no n'és cap. Afortunadament, la Rosa, és una nena normal. Té moltes qualitats, només cal descobrir-les.
La meva mare sempre m'escridassava: - Nena no sé què en faré de tu, una cosa que et faig fer i ho fas malament, ets una desgràcia! No serveixes per a res.
Si algú em deia un elogi, ella responia:- ai, la meva pobre Rosa! I la senyora li responia - Sí, amb el temps ja s'espavilarà- encara que no sé pas que en faràs d'aquesta noia .
Així anava passant la vida, la meva pobre vida. Fins que un dia la professora em va dir: - T'has de convertir en una buscadora dels tresors que tens i confiar en tu. Els anotarem en una llibreta, serviran per aconseguir metes. Vull que trobis els teus dons.
T'han ensenyat la fe amb Déu? - Sí - vaig respondre - Tens fe amb tu mateixa? Ningú t'ha ensenyat a confiar en tu? Si fas les coses el millor possible, et sortiran el millor possible i si no és així, tindras la tranquil.litat de que no has escatimat esforços. I perquè la teva mare vulgui una estrella i no ho siguis, no vol dir que siguis un desastre. Moltes vegades fem les coses tan bé i en circumstàncies tan difícils, que ens mereixem un aplaudiment interior, i crec que tu, amb el que estàs vivint, et mereixes un gran aplaudiment.
A partir d'aquell moment, vaig començar a enfocar la meva vida des d'una altre perspectiva, a fer les coses el millor que podia. De vegades podien sortir bé, de vegades no tant. Però vaig aprendre a tenir confiança en mi.
En aquest dia de la meva jubilació, vull compartir la meva experiència amb vosaltres, i explicar-vos que, com a professora, aquest ha estat el propòsit que sempre he tingut: ensenyar, la fe amb cada un de vosaltres. No som els millors del món, però si que podem ser els millors de nosaltres mateixos. Perquè no som estrelles.
Pseudònim: Maria Valentí
La meva mare sempre m'escridassava: - Nena no sé què en faré de tu, una cosa que et faig fer i ho fas malament, ets una desgràcia! No serveixes per a res.
Si algú em deia un elogi, ella responia:- ai, la meva pobre Rosa! I la senyora li responia - Sí, amb el temps ja s'espavilarà- encara que no sé pas que en faràs d'aquesta noia .
Així anava passant la vida, la meva pobre vida. Fins que un dia la professora em va dir: - T'has de convertir en una buscadora dels tresors que tens i confiar en tu. Els anotarem en una llibreta, serviran per aconseguir metes. Vull que trobis els teus dons.
T'han ensenyat la fe amb Déu? - Sí - vaig respondre - Tens fe amb tu mateixa? Ningú t'ha ensenyat a confiar en tu? Si fas les coses el millor possible, et sortiran el millor possible i si no és així, tindras la tranquil.litat de que no has escatimat esforços. I perquè la teva mare vulgui una estrella i no ho siguis, no vol dir que siguis un desastre. Moltes vegades fem les coses tan bé i en circumstàncies tan difícils, que ens mereixem un aplaudiment interior, i crec que tu, amb el que estàs vivint, et mereixes un gran aplaudiment.
A partir d'aquell moment, vaig començar a enfocar la meva vida des d'una altre perspectiva, a fer les coses el millor que podia. De vegades podien sortir bé, de vegades no tant. Però vaig aprendre a tenir confiança en mi.
En aquest dia de la meva jubilació, vull compartir la meva experiència amb vosaltres, i explicar-vos que, com a professora, aquest ha estat el propòsit que sempre he tingut: ensenyar, la fe amb cada un de vosaltres. No som els millors del món, però si que podem ser els millors de nosaltres mateixos. Perquè no som estrelles.
Pseudònim: Maria Valentí
Comentaris
-
Acceptació[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-03-2018 | Valoració: 10
Tens raó. La confiança en un mateix és básica. Ens hem d'acceptar i tenir força amb el nostre interior. Els altres, que diguin el que vulguin! Endavant! Una abraçada.
Aleix
-
Naiade | 19-03-2018
Un bon relat Maria, m'ha agradat, perquè és positiu.
Retrat de una perdedora i gràcies als bons consells de la professora, aconsegueix superar-se a ella mateixa. Tenir fe en un mateix és molt important.
T'aniré llegint
Benvinguda a relats. -
Naiade | 19-03-2018
Un bon relat Maria, m'ha agradat, perquè és positiu.
Retrat de una perdedora i gràcies als bons consells de la professora, aconsegueix superar-se a ella mateixa. Tenir fe en un mateix és molt important.
T'aniré llegint
Benvinguda a relats.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!