Cercador
No puc respirar
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
25 de maig de 2020. Tinc un bitllet de 20 euros que ni tan sols sé si és verdader. Me l’ha donat un home pel carrer: “té George, és la recompensa del rap que em vas fer ahir”. Fa uns minuts que he anat a comprar-li a la meva filla unes llaminadures.
Vaig corrents. Les cames em tremolen i estic espantat. No sabia que aquell bitllet podria arribar a ser fals, i tampoc podria arribar a pensar que la reacció de l’home de la botiga podria arribar a ser tan extrema. Segueixo corrents, sense parar. La policia no para de seguir-me amb el cotxe… Només ha sigut un petit malentès i m’he disculpat!
Soc a la carretera, paralitzat, la gent em grava amb els mòbils. Per què? Què està passant? La meva filla m’espera a casa, l’he deixada sola. Més gent s’aproxima, i més mòbils gravant-me. Jo em començo a desesperar. És com si pogués llegir el futur... Ja em faig una idea del que passarà. També penso perquè la gent no m’està ajudant en comptes d’estar gravant.
L’agent surt del cotxe somrient, amb tres agents més darrere seu, que també semblen contents. Jo em desespero encara més i començo a plorar desconsoladament: perdó, ho sento molt, jo...jo no volia, al... fi...fi... final, no he comprat les llaminadures- dic tremolant i molt espantat.
No puc parar de plorar a terra, emmanillat, amb l’agent Derek Chauvin posant-me el cap sota la roda del cotxe. M’estreny el cap contra el terra, amb ganes, com si hagués somiat amb això des de fa temps, però el que no faré és desitjar-li el pitjor, no em puc posar a la seva altura.
Ja fa vuit minuts que suporto el genoll de l’agent sobre el meu cap. Em costa respirar... no perdré el temps: "filla meva, t’estimo. Sento no poder arribar a casa avui, però t’espero sempre…”
Vint segons són més que suficients per adonar-me que ha arribat el meu moment. L'única cosa que li dic a l’agent és: “no puc respirar, no... Puc respirar.” Aquest somriu més que satisfet.
Escolto la sirena de l’ambulància i: no... puc... respi...
Pseudònim; Lady Ball
Vaig corrents. Les cames em tremolen i estic espantat. No sabia que aquell bitllet podria arribar a ser fals, i tampoc podria arribar a pensar que la reacció de l’home de la botiga podria arribar a ser tan extrema. Segueixo corrents, sense parar. La policia no para de seguir-me amb el cotxe… Només ha sigut un petit malentès i m’he disculpat!
Soc a la carretera, paralitzat, la gent em grava amb els mòbils. Per què? Què està passant? La meva filla m’espera a casa, l’he deixada sola. Més gent s’aproxima, i més mòbils gravant-me. Jo em començo a desesperar. És com si pogués llegir el futur... Ja em faig una idea del que passarà. També penso perquè la gent no m’està ajudant en comptes d’estar gravant.
L’agent surt del cotxe somrient, amb tres agents més darrere seu, que també semblen contents. Jo em desespero encara més i començo a plorar desconsoladament: perdó, ho sento molt, jo...jo no volia, al... fi...fi... final, no he comprat les llaminadures- dic tremolant i molt espantat.
No puc parar de plorar a terra, emmanillat, amb l’agent Derek Chauvin posant-me el cap sota la roda del cotxe. M’estreny el cap contra el terra, amb ganes, com si hagués somiat amb això des de fa temps, però el que no faré és desitjar-li el pitjor, no em puc posar a la seva altura.
Ja fa vuit minuts que suporto el genoll de l’agent sobre el meu cap. Em costa respirar... no perdré el temps: "filla meva, t’estimo. Sento no poder arribar a casa avui, però t’espero sempre…”
Vint segons són més que suficients per adonar-me que ha arribat el meu moment. L'única cosa que li dic a l’agent és: “no puc respirar, no... Puc respirar.” Aquest somriu més que satisfet.
Escolto la sirena de l’ambulància i: no... puc... respi...
Pseudònim; Lady Ball
Comentaris
-
Et felicito[Ofensiu]Fidel Català | 01-03-2021
El punt de vista de la víctima sempre és difícil de copsar, i de narrar, segur que també.
És gènere negre, de ben segur, aquest relat, però no és un tema que es toqui gaire, no és el típic perdedor, ni el comissari brillant, és una víctima, i crec que és això que el fa diferent. Ben narrat, escrit i trobat!
Felicitats per la tria.
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 28-02-2021
Benvolgut/benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
Comissió XI Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!