pensava que ja l´havia comentat.
M´ha agradat molt, tot i lo llarg que és, és com quan t´agrada una pel.lícula o un llibre que voldries que s´allargués més.
L´amor és com una papallona, deixa-la volar, no tinguis pressa que si ha de ser, serà. M´acaba de sortir això i no és precisament el que m´ha transmés el poema, de fet m´ha transmés un amor d´aquells compartits, que es desesperen per no poder ser ara.....

un petó seré d´una amiga enamorada

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

desprèn frescor de joventut, ens passeges per territoris d'amor, es fàcil lectura i particularment m'ha agradat molt. Ara em demanen desprès seguiré llegint un altre relat teu que tinc pendent.
Una abraçada

J. Lluis Cusidó i Ciuraneta

Ens coneixem? Soc el destinatari d'aquest poema? Si mes no m'agradaria ser-ho, perquè en una certa situació... voldria haver sigut el "tu" d'aquest escrit.
Tranquil·la, sé esperar el moment adequat.
Molt bona feina, m'agradat. Et llegiré més.
Segueix així, Naiade.

Raimon

ARQUITECTURA VISUAL

ens portes per un camí d'amor i de esperança.
malgrat alguna falta, el ritme del poema és tota una feinada, i feta amb sentiment, és juvenil i fresc, o així l'he sentit jo en llegir-lo. És llarg? potser sí, però es pot llegir d'una tirada, sense embuts.
I que consti que els llargs, a mi, em cansen, i aquest no ha estat el cas.

Una abraçada Naiade.

Ferran

PS
Hem estat a Roma uns dies, i passant per la plaça de la revolució, en una font que hi ha al centre, hi ha unes nimfes d'aigua, li diuen nàiades, et faré arribar via mail un parell de fotos que la xantalam va fer.

Espero que l'estiu hagi estat esplèndid!

"Aixeca el vol./Fuig del món vulgar/que et lliga opressiu/i vine on sóc jo." Qui és aquest Jo que et diu que aixequis el vol?
És un poema on els personatges, ell i ella, es belluguen en un nivell més elevat que el que es descriu. És un frec suau, sense estridències, una relació críptica, quasi metafísica, on l'amor que es deixa entreveure és quelcom més que la d'una parella normal.
Podria ser un somni, o també una reflexió pregona de l'ésser que navega entre dors mars, estimant-los ambdós per un igual i tenir que decidir-se per un d'ells, inexorablement.
"No puc creuar el llindar/que separa el nostre espai/i tan sols puc guiar-te/si tu et deixes dur." És, al meu entendre, una estrofa que aclareix el respecte a la llibertat. "Si tu vols, deixa't anar, i vine!"
Si és un somni el subconscient et recorda, et fa evident, imatges que ja creies oblidades, llençades al passat, com si allà tot s'extingís.
El gran desig és: "Agafats de la mà/ travessarem el firmament i junts entrarem al paradís per tota l'eternitat" L'amor etern que, intuint-lo no gosem fer-nos-el d'una vegada per totes. Com si hi hagués una por, una temença soterrada que ens pogués fer perdre la nostra identitat personal, que no individual. L'eternitat és l'estat de consciència, l'absoluta realitat, sense espai ni temps.

He gaudit del teu poema, doblement, llegint-lo i fent-te el comentari.

Una gran abraçada per a tots

Joanalvol

Primer de tot, gràcies Naiade, per les teves paraules de benvinguda.
És molt gratificant adonar-se que existim tantes persones amb vides i característiques semblants i que cadascuna s'expressa amb les variants que ens fa úniques.
El que vinc observant és que hi ha moltes persones que, a més de conrear les arts plàstiques, també escriuen... Hi deuen haver moltes interpretacions per aquest fet.
Jo ho interpreto com una complementació.
En segon lloc, jo també he començat a llegir-te... i, tot llegint-te, he anat trobant cinc parts importants en el teu poema; potser estic molt equivocada, i si és així ja m'ho diràs, perquè el cert és que no tinc gaire experiència en això de comentar altres escrits que no siguin els meus, i, sincerament, en voldria aprendre, crec que és molt més difícil que escriure... t'has d'intentar ficar en la pell de l'altre escriptor..., en fi... encara no en tinc massa pràctica.

En el teu poema he trobat:
-Una petició que insta a "elevar-se" (...aixeca el vol/fuig del món vulgar...)
-Un contratemps, un "Però" (...Però hi ha unes normes...)
-Un somni (L'ombra d'un miratge...), que, en tocar-lo, esdevé:
-Una separació: (...He transgredit les normes......i .... he de marxar...)
-Una esperança: (...Tornarem a estar junts...)

Una abraçada,

Feia molt que no et llegia, utilitzes un vocabulari molt enriquidor amb unes paraules extraordinaries. T'admiro!

Salutacions i gràcies

ullsblaus1

Suposo que tens necessitat d'explicar moltes coses, i en realitat ho fas, perquè en cadascun d'aquest poemes exposes totes les cares dels primers passos d'una relació d'amor. Un amor suau, dolç, hipnotitzant. Un amor que ha arrelat ben fort perquè parla d'eternitat.

L'única observació que puc fer-te, si és que es pot considerar una observació, és referent al tema ortogràfic ("tranquil·la" / "he de marxar" en comptes de "tinc que marxar") o algun error de teclejar ("tornarem e estar junts"). Però això ja és per si més endavant, algun dia, vols polir-lo. El poema funciona i té cos o substància pròpia. Naiade. gràcies per poemes tan rítmics com aquest!

Una abraçada ben forta i gràcies també per tots els teus comentaris!!!

V.

Poesia d'amor que deixa clara l'intenció encara que amb l'esperit d'obrar lentament. Crec que així és com surten millor les coses.


Sergi

Vull ser el primer en felicitar-te "chapeau"
L'he tingut que llegir dues vegades "Fantastic NENA".