NITS POC DORMIDES

Un relat de: MariaM
Per il·lusió o per certesa, he estat fora de casa, uns dies; unes nits dormides, o no, amb despertars estranys. El que ara tinc present ha estat a trenc d’alba, a causa d’unes veus que, talment, diria que sortien del meu coixí. He procurat espavilar-me i parar l’orella que hi estava arrapada. L’he separada i s’han escapat cap el carrer, les veus. Entre poc que s’hi veia, encara, i enterbolida que tenia la ment, ho he deixat córrer i he fet l’intent de dormir una estona més, si em deixaven.
Que he estat fora de casa, segur que no m’ho invento; que he canviat més d’una vegada de llit, tampoc; que les nits i els dies eren la mateixa cosa, rara, ho dono per cert, per bé que tinc la sensació de no haver-ho viscut amb normalitat.
El darrer llit on he dormit, és en una habitació amb vistes; no és un dir per dir. Des del llit estant sembla que estiguis just dintre el parc; el carrer estret t’hi apropa, desapareix la vorera i et trobes immersa entre els arbres i cotorres. De dia l’aspecte és més real; a l’entreclaror, i amb la ment destarotada, la situació adquireix altra dimensió, i el parc es converteix en selva. Talment això, és el que m’haurà passat avui, i amb el que havia començat a rumiar a primera hora. Tot plegat, resulta exagerat en la lucidesa.
Les veus les sentia properes, molt a prop, sota el coixí. Parlaven de fer un clot i enterrar-ho. Tenia necessitat de dormir, però, alhora, no em volia perdre l’ocasió d’una descoberta important. Què o a qui anaven a enterrar?
He sentit els cops metàl·lics d’una pala contra les pedres i el llampec d’una lot entre la foscor. Parlaven tot xiuxiuejant i jo m’anava inquietant sense poder fer res. En principi eren dues les veus, però, se n’hi afegí una tercera, a qui han demanat que els hi passés les paperines. M’he sentit alleugerida, si més no, no enterrarien ningú i solament es tractava d’un assumpte de drogues.
La tranquil·litat ha durat poc perquè s’ha sentit el precís soroll d’una serra metàl·lica, i la sospita del cadàver ha retornat.
L’efecte del somnífer que m’havia pres ha revifat, i m’ha allunyat, crec, del parc; corria per amagar-me entre el fullatge. Apareix la selva altra vegada, i les cotorres, i unes lianes des d’on hi penja algú. Si es tractés d’un somni, m’agradaria d’allò més poder-me despertar i saber d’una vegada on sóc.
Toc. Toc. Uns copets a la porta i entra l’Anna amb l’antibiòtic. La seva presència em salva i em retorna a la realitat. Sóc a casa d’ells. Hi sóc després del que havia de ser una intervenció senzilla i es complicà amb uns calfreds, símptoma d’infecció de quiròfan. Canvis de llit a la clínica i estada a casa els germans, abans de tornar a la meva.
Ara tot em lliga; inclús, entenc la procedència de les veus, res a veure la realitat amb el que jo m’he imaginat, molt més divertit, certament. Al parc. Ben a prop de l’habitació que ocupo, de matinada, hi hagué una fuita important d’aigua i els operaris de la companyia han fet panys i manegues per tal de solucionar-ho d’urgència.
Entre el trasbals post operatori i els romanços inherents als antibiòtics i la medicació pertinent, estic una mica fluixeta. Seguiré d’okupa uns dies més. Algú m’ha trobat a faltar?

Comentaris

  • El més enllà [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat que fa por, on el més enllà es troba més aquí, ben present. Medicaments i efectes secundaris com a protagonistes. Fantàstic! Una forta abraçada.
    Aleix

  • El somni de la raó[Ofensiu]
    MariaM | 23-10-2021

    Tranquil·la , no passa res.
    Moltes gràcies i una abraçada.
    MariaM

  • El somni de la raó[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-10-2021

    Per un moment he temut que els de la serra anirien a buscar la protagonista al llit per tallar-la a trossos i enterrar-la en aquesta selva. Sort que tot era producte d'un cervell alterat pels medicaments, quin descans!

  • Nits mal dormid3s[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021

    Ja veus que no passava gran cosa, però entretenia que és el que compte, també.
    Gràcies per llegir-me.
    MariaM

  • Material de relat[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021

    Somnis i malsons, tens raó, són una bona eina, a vegades interessants i d'altres distrets.
    La questió és passar-s'ho bé, en llegir i en escriure. Accepto encantada la disculpa.....
    MariaM

  • La realitat d'estar d'okupa[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021

    El motiu d'estar d'0kupa no era gens greu. No val patir... El nostre és un joc! A jugar!
    Una abraçada.
    MariaM

  • Material de relat[Ofensiu]
    Atlantis | 02-10-2021

    Els somnis i els malsons son bon material per fer relats.
    perquè es barregen sensacions reals amb la imaginació.

    M'ho he passat bé llegint-te. Jo no t'he trobat a faltar, si t'hagués conegut segur que sí!!!

  • La realitat d'estar d'okupa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-10-2021 | Valoració: 10


    La realitat d'estar okupa, t'ha fet estar uns dies i nits malament i mal adormides.
    Amb molta paciència he llegit aquest relat que representa, uns dies més aviat tristes.
    M'ha agradat llegir-te de nou.
    Salutacions...

  • Nits mal dormid3s[Ofensiu]
    Prou bé | 01-10-2021 | Valoració: 10

    Més aviat, nits emboirades! Ja ho fa això el postoperatoris, la febre i els medicaments...molt ben explicat i que et té pendent de..a veure què..
    Ben escrit amb les paraules que toquen i molt entenedor malgrat l'argument. M'ha agradat molt! Per tot això un 10
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: