Nit de llampec

Un relat de: deòmises
Escolto el xiscle i el cop sec en caure el cos al terra de la cuina. És evident que la meva dona ha estat la primera víctima. La penombra no em permet discernir les formes ni copsar els detalls, però no hi ha cap dubte que ha deixat de respirar. M'acoto i retinc la respiració dins dels pulmons uns instants. Considero les opcions que tinc a partir d'aquest moment. He d'actuar amb rapidesa perquè els nens no es despertin sobresaltats, si l'estrèpit no ho ha fet ja. Em moc sigil·losament sense encendre cap llum ni ajudar-me amb cap andròmina. El resplendor de qualsevol bombeta em delataria i tot l'efecte sorpresa se n'aniria en orris. Abans de passar a una nova estança, em parapeto rere el marc de la porta i controlo els meus moviments. Inclús el ritme dels meus batecs, si és possible aconseguir-ho. Així, aguditzo les oïdes i capto qualsevol soroll que delati una activitat estranya dins de la casa. Els centelleigs que, de forma intermitent, llampurnegen rere els finestrals anuncien la tempesta i deixen veure els embats del vent que s'ha alçat de sobte. Semblen predir el malastruc i la tragèdia. Oblido aquests pensaments i me'ls empasso per avançar i afrontar la situació. El degoteig sinistre i constant de l'aixeta del lavabo em recorda que encara no l'he canviat. Enmig d'aquest so rítmic, desentrello les respiracions relaxades amb un lleu ronc de tant en tant. Els dos nens segueixen adormits, i els entrelluco gràcies a la persiana apujada. La cortina voleia: la finestra oberta de bat a bat deixa entrar les ratxes de vent sense aturador. Corro la fulla per ajustar-la i un papa interrogatiu em sobresalta. El lleu clic del tancament ha deixondit en Martí i, amb l'índex de la mà lliure davant dels llavis, li demano que no faci gens de soroll. Així evitarem que es desperti la seva germana. M'hi apropo i l'estrenyo contra el meu pit, tot bressolant-lo en silenci. D'aquesta manera no cridarà ni li veuré els ulls quan el travessi el mateix ganivet que ha matat la seva mare.

Comentaris

  • Enhorabona de part meva també[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-12-2020

    Segueixes dominant molt bé els ambients foscos, aquest era un tema que tu no podies deixar passar; el terror.

    Et felicito també per com ens has dut a aquest final que no per presumible, domines com dur-nos-hi.

    Bon any deò! Bon any Lluís!

    Ferran

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na ......................................................................................
    amb DNI. Número .......................................................................
    i nick/pseudònim relataire ...........................................................

    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...........
    ..............................................................................................., seleccionat del mes de ......................................, dins del subtema ........................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats “Gèneres Narratius” que s’editarà a finals de 2021,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • realista[Ofensiu]
    berguedana | 26-12-2020 | Valoració: 10

    M'hauria agradat poder titular el comentari amb el qualificatiu de surrealista, però hi ha massa casos de violència domèstica que ens remeten a aquest text, que, per altra part, té un estil àgil i acurat.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

351 Relats

947 Comentaris

263991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978