Murrieria

Un diumenge qualsevol, amb la típica disminució del trànsit i les passejades i els aperitius preceptius.
I per a alguns, anar a missa.
La dona s’agenolla davant del confessionari i parla a través de la gelosia.
- Pare, perdoni’m perquè he pecat.
- Ave Maria Puríssima. De què t’acuses, germana?
- Maria Sauler Portal. He pecat de mals pensaments, pare.
- I quantes vegades?
- Quaranta sis milions cent dinou mil sis-centes vint vegades, amb F de fracàs, he caigut en la temptació.
- A favor o en contra d’aquests mals pensaments?
- A favor.
Li imposa la penitència, l’absol i li allarga el sobre de l’almoina. Ella s’alça i es dirigeix als bancs des d’on oirà la santa missa. Quan arriba l’hora de combregar, ho fa alhora que deixa el sobre a la cistelleta que sosté l’escolà. Després d’uns minuts de reflexió, el mossèn clou l’ofici i la Maria abandona l’església.
Aquest senzill acte es repeteix cada diumenge de l’any, i l’assistència acostuma a ser migrada, molt migrada. Excepte aquell diumenge, que quan la celebració religiosa arriba a la seva fi, ja se n’enceta una altra, amb el temple ple de gom a gom cada vegada. I cada vegada amb el mateix ritual per a cadascun dels assistents: confessió i missa. I cada confessió repetint el nom del penitent, el nombre de vegades que ha comès el pecat i si persevera en ell o bé se’n retracta. Si hi han passat milers de persones (algú parla de més d’un milió), idèntic nombre han oït missa, tot un fenomen social. A més, cada fidel ha lliurat el sobre de l’almoina després de combregar amb una disciplina pròpia d’un exèrcit espartà.
Per als que, a mesura que avançava el diumenge, es feia més palès el comportament del tot excepcional de la gent (l’Esperit Sant té motius fefaents per dubtar d’una conversió tan multitudinària), potser cal recordar que el procediment quedava protegit pel fet de desenvolupar-se en un espai sagrat. Quina autoritat hauria forçat una declaració a un capellà emparat en el secret de confessió? Quina força d’ordre públic hauria interromput la missa en un intent desesperat d’esbrinar els fets?
El misteri s’aclarí quan el telenotícies del vespre exposà els resultats del referèndum, declarat il•legal pel govern central, quan el contingut dels sobres va resultar un tresor més preuat que l’almoina més desorbitada que hom pugui imaginar: contenien les paperetes, la voluntat del poble.