Morts no-morts.

KM utilitza diverse vegades la metàfora del vampirisme per referir que, el treball acumulat (mort, diríem) o sigui, el capital, xucla la sang del treball viu.
Molt bona la peli de “El buen patrón”, amb un insuperable Bardem.

són els autèntics depredadors! Me'n ric dels zombis quan tinc davant les accions de genocides com Stalin, Netanyahu, Pol-Pot, Hitler, etc... Però, és clar, cal fugir de la crua realitat com sigui inventant depredadors inexistents, i el cinema n'és un excel·lent suport.

Una descripció i comparació genuïna, dels zombis, dels vampirs i dels paràsits humans.
Morts i morts vivents.
Rosa.

Tot això és autèntica mitologia contemporània, un temps en què semblava que els mites havien desaparegut.
Vampirs, zombis, Frankenstein, corresponen a moments de por, a moments en què els últims que cites són els que prosperen. Potser trobem a faltar els àngels i les fades, també hi hauria d'haver personatges mitològics una mica amables, però els mites s'adapten a les necessitats emocionals i simbòliques de cada societat i es veu que preferim històries fosques i inquietants, fins i tot els superherois el tenen aquest costat fosc, només cal veure l'Increïble Hulk.

Sobre el teu últim comentari:
1- És cert el que dius del títol. El relat és una aplicació bufa del que dic als dos assajos. El que importa és el final.
2- No se m'acudiria escriure en castellà i traduir al català. El problema amb les conjugacions és que tinc tendència a escriure com parlo. Ja saps que els pobletans tenim molta tirada al solecisme i l'espardenyada. Sempre passo el corrector, aquest cop m'ha passat per alt, ja feia molt de temps que tenia el relat escrit.
3- Mai no havia pensat en la diferència entre "allà" i "allí". Ho he buscat i veig que "allí" indica un lloc precís i definit; "allà" un lloc en general, no ben definit. Ho diem de les dues maneres, les preferències poden dependre de cadascú. Jo no m'hi he fixat mai en com ho dic.