Cercador
Montjuïc: un cementiri amb vistes. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Fa molts anys, m’ensenyaven fotoplànols de Barcelona i al vessant sud de Montjuïc s’hi veia una urbanització de blocs que no em sonava, fins que em vaig adonar que eren els columbaris —blocs de nínxols— del cementiri. Un cementiri en què tinc enterrats un avi, pare i mare, i que, malgrat tot i a diferència d’altres, no em resulta gens lúgubre, amb les seves panoràmiques sobre la mar. Però, com que parlant de cementiris sembla obligada la nota ombrívola, us explicaré dues vivències desagradables que hi havia tingut.
Molts diumenges primaverals de 1999 m’anava caminant fins als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, sota el Castell de Montjuïc, per seure al sol i endormiscar-me tot mirant el pla de Barcelona. Un dia vaig tenir l’ocurrència d’entrar al cementiri per l’accés nord i travessar-lo de dalt a baix. La vista era esplèndida, però al començament del recorregut em vaig ben acollonir: no pas pels morts, pobrets, sinó pel vol cada cop més rasant i amenaçador de les gavines, que niaven sobre els columbaris situats més amunt.
L’altra experiència havia estat en 1993, a l’enterrament del meu pare. Quan vam arribar al nínxol familiar i els empleats van treure la llosa, jo em vaig quedar a uns tres metres i la resta d’acompanyants més enrere. A dins hi havia dos fèretres mig desmuntats: el de sota devia ser de l’avi i el de sobre el d’una cosina del pare, i van procedir a treure’ls per donar cabuda al nou taüt. En aquell moment, una ràfega de vent no sols va aixecar polseguera sinó que em va dur al damunt tot de brossa que, en espolsar-la, semblava segó: les clofolletes de cel·lulosa eren els puparis —les càpsules on les larves s'havien transformat en adults— d’insectes necròfags. Encara com vaig menjar, de tornada a casa...
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXL i consta de 300 paraules —dues són "menjar" i "dormir", i cap d’elles és "por", "fantasma" o "silenci" — segons el comptador de Microsoft Word.
Molts diumenges primaverals de 1999 m’anava caminant fins als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, sota el Castell de Montjuïc, per seure al sol i endormiscar-me tot mirant el pla de Barcelona. Un dia vaig tenir l’ocurrència d’entrar al cementiri per l’accés nord i travessar-lo de dalt a baix. La vista era esplèndida, però al començament del recorregut em vaig ben acollonir: no pas pels morts, pobrets, sinó pel vol cada cop més rasant i amenaçador de les gavines, que niaven sobre els columbaris situats més amunt.
L’altra experiència havia estat en 1993, a l’enterrament del meu pare. Quan vam arribar al nínxol familiar i els empleats van treure la llosa, jo em vaig quedar a uns tres metres i la resta d’acompanyants més enrere. A dins hi havia dos fèretres mig desmuntats: el de sota devia ser de l’avi i el de sobre el d’una cosina del pare, i van procedir a treure’ls per donar cabuda al nou taüt. En aquell moment, una ràfega de vent no sols va aixecar polseguera sinó que em va dur al damunt tot de brossa que, en espolsar-la, semblava segó: les clofolletes de cel·lulosa eren els puparis —les càpsules on les larves s'havien transformat en adults— d’insectes necròfags. Encara com vaig menjar, de tornada a casa...
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXL i consta de 300 paraules —dues són "menjar" i "dormir", i cap d’elles és "por", "fantasma" o "silenci" — segons el comptador de Microsoft Word.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.