MÓN INERT

Un relat de: aurora marco arbonés
MÓN INERT

Les golfes m’han cridat, impacients, un cop més.
Amb rumors em convoquen, de tardes estiuenques
en temps de migdiada.

La invàlida tauleta, on el cafè es servia,
suporta l’aflicció de saber-se ja inútil.

El vell mirall miop, d’entelades ninetes,
on les àvies de casa contemplaren la gràcia
de la joventut dolça,
es repenja cansat de mort i melangia.

Desencisat i mut,
el gran bagul de roure, clavetejat de ferro
-cavalcadura immòbil a viatges llunyants-,
atresora les robes de cretona i damasc,
vestits de tarlatana, el mantó de Manila,
els barrets encintats, l’armilla del besavi...

És tot un món inert, polsegós de passat,
ostatge de la vida, atrapat en el temps
que reneix quan l’enyor, a la tardor, ens crida.

Comentaris

  • Viatjar a les golfes...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 26-10-2012

    ...per fer viatges i viatges a un passat dels avantpassats i fer-ne mil relats!!!

    Mena

  • Les teves golfes són les meves[Ofensiu]
    Atlantis | 26-10-2012

    però jo ja les he perdudes. M'has portat a elles en aquest poema. També hi havia un bagul de disfresses, mobles antics, algun quadre que no havia trobat els seu lloc i una filera de sobressades, que el meu pare que era viatjant, ens portava de Mallorca.

    Poema evocador i amb una métrica que fa que es llegeixi amb molt ritme.

    M'ha agradat molt

  • Nostàlgia encisadora[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 26-10-2012 | Valoració: 10

    Com quan mirem les fotografies antigues dels avis o del casament del nostres pares amb la nostàlgia de temps viscuts per altres que ja no són, els objectes plens de la pols de la memòria ens transporten en el temps i revivim sensacions que romanen latents.

    Preciós.

  • Records del passat[Ofensiu]
    missatger | 23-08-2012 | Valoració: 10

    A mi m'agrada, de tant en tant fer un cop d'ull a les coses dels avis, llavors tinc nostàlgia i m'en penedeixo.
    M'ha agradat molt.

  • la melangia[Ofensiu]
    montsepema | 12-05-2012

    a mi la tardor em posa molt nostàlgica, és com l'enyor al bon temps, i passo els dies amb molta tristesa, només els sobrevisc a base d'escriptura i lectura i estudiar, sempre em recorden temps passats, i penso en temps futurs, fa que m'oblida a vegades del present.

  • Preciòs, Aurora[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-05-2012

    Versos que van i venen en el nostre pensament fins que decideixen posar-se en filera i deixen que els convertim en poema. Sembla que darrerament escrius més poesia que prosa, i m'agrada, molt, però enyoro aquelles històries teves, tenyides amb un vel d'humor i de tendresa.
    Una abraçda!

  • Narcis08 | 16-12-2011

    Que no saps que remenar aixeca la pols i fa estossegar? No, no és bo...
    He posat coses per aquí, passa-hi, t'espero amb el cafè!! Escriu-me al gemeil, que et contestaré.
    Hale, petons!

  • El present contempla el passat[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2011 | Valoració: 10

    Has captat i transmès perfectament la mena de melangia que arriba a provocar la tardor quan la claror estiuenca resulta llunyana, com d’una altra vida, i la foscor és el present i el fred la companyia no desitjada.

    També has tractat amb mà de mestra en assumptes de la vida i de poetessa consumada l’escenari triat per a parlar del passar i dels objectes arraconats que van ser útils, benpreats, assenyats... en un altre moment, que no és el d’ara.

    El present contempla el passat... i el reviscola, per uns instants!

    T’envio una abraçada tardorenca, confiant que t’atrapi i faci renéixer la sensació de proximitat i companyia,
    Unaquimera

  • Cansat de mort i de fatiga[Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Aurora, no és el primer cop que passo, ni el segon,ni més. El paratge de les golfes, aquest país que ja no torna mai, els seus estadants tocats de malura, es recrea aquí amb tal vivesa, que t'omple els ulls i el cor de melangia, i llampega a dins com un potent focus lluminós fins que ell mateix es fon, en la foscor, a on ja viu descrostat i malalt. Un poema d'alt nivell, una proesa. Xapó, em trec el barret. Una abraçada,

    a

  • Ja fa dies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-12-2011 | Valoració: 10

    que vaig llegir aquest entranyable poema i el tenia pendent de comentari.
    Avui , finalment, he trobat el momen per a dir-te quant m'ha agradat.
    Ai aquestes golfes que guarden enmig de teranyines i pols , objectes i records de una o diverses vides ! Paradís a descobrir per als infants i racons per a donar cabuda a l'enyorança del adults.

    Un plaer llegir-te, Aurora. Com sempre.
    Molt bones festes i una carinyosa abraçada.

  • Bocinets de pols surant en un raig de llum[Ofensiu]
    Pau Mora | 04-12-2011 | Valoració: 10

    Les golfes se't queden a l'ànima i elles et fan seves. Potser algú altre et veurà en el vell mirall.

  • Els taps[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 02-12-2011 | Valoració: 10


    Personalment quan arriba la tardor em poso uns taps per no sentir la seva crida. Però no sé com s’ho fa, que sempre acaba per ficar-me dins el bagul de roure ple de fulles mortes. Tan s’ha val, si es poden llegir poemes con aquest.

  • A les golfes dels records[Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-12-2011 | Valoració: 10


    Escorcollant en el món inert de les golfes ens regales els sentits fent-nos passejar pels records de la infantesa. Què n'eren de bonics aquells moments de remenar, i descobrir!

    En els darrers versos entenc que ens parles de l'enyor que ens crida a la tardor de la vida i m'hi sento identificada en aquesta etapa plaent tot llegint el poema que em deixa un gust dolç de complaença i em fa sentir molt bé.

    Estimada Aurora ets mestra en fer del teu entorn proper poemes que sempre em remouen per dins.

    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • El temps[Ofensiu]
    Josep Ventura | 29-11-2011 | Valoració: 10


    de la migdiada, hora de silencis per pujar a les golfes
    i descobrir en cada racó objectes que desperten fantasies.
    Molt bonic poema, molts records.
    Salutacions
    Josep

  • Les golfes que hauria volgut tenir[Ofensiu]
    Carles Ferran | 29-11-2011 | Valoració: 10

    Poema evocador...
    Jo no tenia golfes, els meus avis sí. Però els menuts teníem totalment prohibit acostarnos-hi. Això ens feia volar la imaginació, a la trepa dels cosins.
    Quan hi vaig poder accedir, només hi havien coloms i teranyines.
    M’has descrit les golfes que hauria volgut tenir.

  • Escorcollant[Ofensiu]
    rautortor | 29-11-2011

    On t’havies posat?
    Ja veig, a les golfes, escorcollant els baguls de la memòria.

    Preciós poema, ple de màgia i enyorança, de dolça tristor i nostàlgia.
    Tot i això, et saps situar plenament en el present vital, quan conclous “És tot un món inert... ostatge de la vida”.

    De totes maneres, és tan dolç, de tant en tant, caure en els paranys de l’enyor!

    Raül

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233182 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.