Mix de confusió

MIX de CONFUSIÓ

No sé com s’anomena aquell moment, en que mires les stories d’Instagram, els estats de WhatsApp i les publicacions del Facebook i t’adones de la llum que desprèn la que no és la teva vida. Tanques els ulls i en respires la felicitat dels qui no estan al teu costat.

De les cinc, només una va significar quelcom per a mi, era una bona amiga. Vam passar moltes estones plegades, amagant les nostres llàgrimes i malestar a la resta del món, analitzant les virtuds dels altres i assumint que les nostres vides no eren les ideals. Ens mancava feina, casa, parella, una oportunitat a la vida per demostrar que podíem ser felices com la resta. Les altres quatre trampejaven, una mare soltera, una feliç mare de família pendent de menysprear la vida dels altres, una separada amargada per la felicitat del seu ex i una jove feliç, amb el xicot de tota la vida, la feina de la seva vida, i embarassada del seu primer fill, ella era la realment feliç.

Estar amb elles era depriment. Disseccionaven la vida de la que faltés en aquells moments i la criticaven com si no fos ningú per a elles. Això sí, quan aquesta estava, les mostres de suport i consells no faltaven. Jo observava i callava, mai he entès aquesta forma d’actuar d’aquest grup de persones. Vaig decidir mantenir les distàncies, no em sentia a gust, ni aportaven res positiu a la meva vida.

Ara que ja no hi sóc, les seves publicacions són millors que les meves de flors o mars en calma amb postes de sol senzilles. Han tingut casaments d’ensomni, tenen marits que les estimen, fills preciosos i somrients, feines que les fan sentir realitzades i moments divertits en grup. No sé com anomenar aquest sentiment, quan tanques els ulls i t’adones que el món de les persones millora quan tu ja no hi ets present. Els meus ulls i la meva ànima ploren però no sé què sento, angoixa, pena, tristor, enveja... es més un mix de sentiments confusos.




GRANOTA11_