Cercador
Miro al meu voltant...
Un relat de: deòmises- Compartir:
...I tot és foscor,
Fred i calamarsa
Com l'ànima esparsa
Deixada en l'horitzó de l'abandó
...I el bec de la garsa
Del fel és constant
I burxa el dolor
De dos mons que no poden ajuntar-se
...I no hi ha perdó
Per a la innocència,
Perduda ja fa molt, ni penitència
...I no hi ha raó
Quan s'esfilagarsa
La vida en el camí de la demència.
Comentaris
-
sonet o no... m'agrada el final[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
Aquest 10 te'l mereixes.
-
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 15-03-2008 | Valoració: 10
Amic Lluís!
Veig que segueixes experimentant amb diferents estrofes per compondre poemes de catorze versos (que anomenes Sonets). Aquest, malgrat les connotacions negatives i una mica de frustració, que sempre van relacionades amb la foscúria, has aconseguit que siga força líric. Potser per la musicalitat de les rimes i el ritme dels versos curts, el poema denota certa "musique" a l'hora de llegir-lo. L'he gaudit amb fruïció...
Una abraçada!
... I molta salut i bona Poesia!
FRANCESC
PS ... I bones vacances, si les tens...
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306722 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978