Miralls (09-12)

La calma marca el karma del cos dels corcs
Els corbs del rancor perduts
En qualsevol racó records
De permuta multant els amulets
Del desfici.

És difícil no caure pel precipici
De la perpetuïtat raure
En equilibri en el camp de tir de les ics
Timpà cabdal cabal del timbal fluvial
Del temps passat passatge
De la pregonesa paisatge de
Sorra i de silenci callat
Llast de la llàgrima encastada
A la galta de la bellesa
De la vellesa de la bella presa de l'empresa
Que s'espenya entre la rialla del nyap
Entre la tralla i el tall del drap
Que escapa i s'escampa
Pertot arreu carreu del patró imperatiu
(Rompre l'error del rostre de l'arrossegament
És el ròssec horrible de les restes dels morts).

Arrodoneix l'abrupta aresta
Del dubte l'aposta per la conquesta
Aconseguida seguida amb constància
Lluita feroç soferta llunyania
Alt preu per al reu de les promeses
I proeses
Presó de la desesperació superació de la sorpresa
De sentir-se acorralat recórrer córrer
Darrera de la llum que acull i despulla
Amb l'enlluernament amb
La lluerna de la nocturnitat
Ni tu ni jo sabem el torn de la fidelitat
El retorn i la fi de l'edat eterna.

Esclau del plany, les claus del pany
De les portes de cel·les sense trespols
Mosaics de cent absents tessel·les
Cisa dels mots absenta
Per a embriagar l'empremta dels emperadors
Pretèrits impertèrrits terrífics terribles
Préstec de temperes panteres
Panteistes o parèntesis ateus sense parentesc
Teies enceses amb ceres i cendra
Nafra de l'orfe ferida com l'ofrena de la feble febre;
Sóc no res
I res no retalla el cos de la clivella
De la clemència la demència
Enmig del demagog i del megalòman
Demanant al pedagog i al melòman atenció latent i atenta
Atenció que atempta que tempta
La lenta tensió d'escoltar-se sempre.