Cercador
Mira
Un relat de: Josep Maria Panadès López- Compartir:
Mira,
Et volia fer un present i no sabia
Què donar-te, si el dolor o la ferida
Que en el meu cor perdura nit i dia
Escolta,
Mentre visqui ja no m’importa
Acompanyar-te de porta en porta
Si al teu costat et faig més forta
Parla,
Que la vida sense oir-te no fóra
Sinó un mar sense aigua i sense sorra
A on la vida no hi és i se l’enyora
Vine,
I venint, escolta aquesta rima
Com a preludi del què vol dir-te
De paraula i de cor, qui t’estima
Et volia fer un present i no sabia
Què donar-te, si el dolor o la ferida
Que en el meu cor perdura nit i dia
Escolta,
Mentre visqui ja no m’importa
Acompanyar-te de porta en porta
Si al teu costat et faig més forta
Parla,
Que la vida sense oir-te no fóra
Sinó un mar sense aigua i sense sorra
A on la vida no hi és i se l’enyora
Vine,
I venint, escolta aquesta rima
Com a preludi del què vol dir-te
De paraula i de cor, qui t’estima
Comentaris
-
La veritat...[Ofensiu]Noè Reverter Segarra | 10-03-2014 | Valoració: 10
és que llegint el títol no m'hauria imaginat mai que fos un poema tan profund i emotiu, m'ha agradat molt la sorpresa que m'he emportat al llegir-lo
-
Encara[Ofensiu]Josep Ventura | 17-02-2014 | Valoració: 7
que sigui com els “d’abans” es un poema molt bonic.
Salutacions
l´Autor
62 Relats
69 Comentaris
37740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1950 i havent estudiat biologia i farmàcia a la Universitat d’aquesta ciutat, he treballat un grapat d’anys a la industria farmacèutica, però no ha estat fins fa poc, quan vaig passar a millor vida, de la laboral a la del jubilat, s’entén, que vaig decidir emprar part del meu temps de lleure a escriure amb un estil que rés té a veure amb el llenguatge burocràtic i tècnic de les instàncies i informes als que tant de temps he dedicat al llarg de la meva vida.Ara, lliure de tota imposició i condicionants, faig volar la meva imaginació i satisfaig les ganes de contar tota mena d’històries i reflexions posant-les, una a una, dins dels blogs que he creat, en castellà (retales de una vida, cuaderno de bitácora) i en català (en català si us plau).
Escriure en català ha estat un repte autoimposat, el d’escriure en aquesta llengua que tant estimo però que mai vaig poder aprendre a l’escola i que és el meu vehicle quotidià de comunicació verbal. Ara només espero la benevolència dels meus lectors i lectores.