Cercador
Mens insana in corpore sano
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la RàdioMens insana in corpore sano
Auda, llenguallarga i esgarriacries, havia estat una excel·lent practicant d’una llarga nòmina d’esports de culte. Les modes i les obsessions consuetudinàries de la nostra societat sempre havien mossegat el seu caràcter inquiet i el seu tarannà descobridor. No hi havia novetat que no estigués disposada a tastar i no hi havia invenció que no volgués experimentar.
De menuda, provà els esports individuals. Natació, bicicleta, gimnàstica, hípica, esquí. Posteriorment, arribà el moment dels col·lectius. Waterpolo, bàsquet, voleibol, futbol, futsal. I aquí, tota la seva vida saludable feu un tomb. Els pinxos fatxendes d’aquells equips havien adoptat, tots ells, la màxima Mens sana in corpore sano per justificar les hores d’autocomplaença muscular per acomplir la segona part del lema, però n’obviaven la primera part, esperant una ciència infusa que mai no arribava.
Auda, perplexa, acudí al seu amic Galdric, panxaconvex i ullporuc, que la pogué assessorar perquè ell acomplia aquella sentència en sentit invers: només se n’interessava per la primera part.
–Aquest precepte prové d’un vers de Juvenal, de la seva desena sàtira, que diu: “orandum est ut sit mens sana in corpore sano”. L’autor llatí recomanava que demanéssim als déus, no el prestigi, la fama, els diners o el poder, sinó un cos saludable i un esperit saludable. Sense relació entre ells.
Auda, que havia intercanviat escadusserament amb ell intercanvis eròtics i allitaments intel·lectuals, feu cas del seu mentor. Deixà els equips amb la seva mens insana i alternà les seves tres grans passions equitativament: la sociabilitat amb els amics, l’adrenalina esportiva amb les curses camp a través i la lectura.
Pseudònim:
Làquesis
Auda, llenguallarga i esgarriacries, havia estat una excel·lent practicant d’una llarga nòmina d’esports de culte. Les modes i les obsessions consuetudinàries de la nostra societat sempre havien mossegat el seu caràcter inquiet i el seu tarannà descobridor. No hi havia novetat que no estigués disposada a tastar i no hi havia invenció que no volgués experimentar.
De menuda, provà els esports individuals. Natació, bicicleta, gimnàstica, hípica, esquí. Posteriorment, arribà el moment dels col·lectius. Waterpolo, bàsquet, voleibol, futbol, futsal. I aquí, tota la seva vida saludable feu un tomb. Els pinxos fatxendes d’aquells equips havien adoptat, tots ells, la màxima Mens sana in corpore sano per justificar les hores d’autocomplaença muscular per acomplir la segona part del lema, però n’obviaven la primera part, esperant una ciència infusa que mai no arribava.
Auda, perplexa, acudí al seu amic Galdric, panxaconvex i ullporuc, que la pogué assessorar perquè ell acomplia aquella sentència en sentit invers: només se n’interessava per la primera part.
–Aquest precepte prové d’un vers de Juvenal, de la seva desena sàtira, que diu: “orandum est ut sit mens sana in corpore sano”. L’autor llatí recomanava que demanéssim als déus, no el prestigi, la fama, els diners o el poder, sinó un cos saludable i un esperit saludable. Sense relació entre ells.
Auda, que havia intercanviat escadusserament amb ell intercanvis eròtics i allitaments intel·lectuals, feu cas del seu mentor. Deixà els equips amb la seva mens insana i alternà les seves tres grans passions equitativament: la sociabilitat amb els amics, l’adrenalina esportiva amb les curses camp a través i la lectura.
Pseudònim:
Làquesis
Comentaris
-
Inteligent[Ofensiu]Prou bé | 10-12-2021 | Valoració: 10
Relat !
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 08-12-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
![CARATULA CONCURS](https://2.bp.blogspot.com/-HkhRynIBBUE/UHF9pEeKxwI/AAAAAAAABag/qW-fn9HwG9M/s400/Concurs%2BMicrorelats%2B400.jpg)
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!