Massa fe

MASSA FE

Estic pensant i no puc recordar cap abraçada teva, d’aquelles que una pàtria sempre té amagades entre gormanderies, manyagues i altres carantoines. Només sento un vent fred que em margina, em rebolca pels aires i fins i tot m’arrenca les arrels, però que finalment m’allibera deixant-me a la boca un gust de terra. Després d’això ja no em trobareu pas en aquell cor, que la gent no es neguitegi si no em troben pels racons.

Contemplant aquest diví paratge on he viscut fins ara, un núvol imita el Puigmal i forma al cel una piràmide invertida, com si la muntanya s’emmirallés en una gran piscina blava. Moriré aquí, estrangulada pel filat que puja al Taga. Demà, altres aconseguiran per Catalunya el que no em aconseguit encara. Jo he volgut escalar un miratge i m’he trobat que es massa fe per una cabra.