Masovers del Collsacabra. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Aquell Diumenge de Rams la campana no parà de sonar mentre el mossèn sortia a l’atri i sacsejava el salpasser aspergint els fidels, que congregats escales avall brandaven branques de llorer. Beneïdes les que duien, la Dolors, sa mare i els nens passaren per la taverna a recollir l’Andreu, que no era gens missaire, i tots plegats emprengueren el camí de tornada: una hora de carro, si fa no fa. Anaven a Cantonigròs d’ençà que l’església de Sant Roc tenia capellà; i encara rai, perquè abans havien d’anar a la mès llunyana de Sant Julià de Cabrera.

L’Andreu estava amoinat: el dia abans havia anat al Mercat de Vic, a comprar un matxo per llaurar —el que tenien s’havia mort de vell—, i se n’havia tornat amb les mans buides perquè no duia prou diners, i passat Pasqua havia d’entrevistar-se amb l’administrador de la mestressa, que el collaria tant com pogués, com sempre.

I així va ser. Deu dies després, mentre tornava d’Olot en la diligència de Vic, sentint-se tan indignat com impotent, anyorava els temps del difunt Sr. Solà, que s’avenia a acceptar rebaixes en el rendiment de comptes de la masoveria, en anys de mala collita. Quan les propietats passaren a la pubilla, aquesta s’anà a viure a Barcelona i només la veia quan es deixava caure al mas sense avisar, a la cacera del senglar i la cabra salvatge. La gestió del patrimoni la deixà en mans d’aquell malparit sense ànima que es tancava en banda a qualsevol negociació i que en última instància sempre deixava anar l’amenaça dels morts de gana disposats a fer de masovers en condicions menys favorables.

Molts capvespres, quan recollia el bestiar fent cap a la masia, no podia deixar de recordar el sogre, mort prematurament de tant treballar, ni apartar del magí aquell pensament obsessiu: una partida de caça, una ensopegada de la mestressa, la culata colpejant el terra, l’arma que es dispara, un tret que li rebenta el crani...


Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXI i consta de 330 paraules —dues d’elles,"llorer" i "campana"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer