Marina

MARINA


Pintava malament que Recursos humans convocarà tothom a la sala de reunions. No era cap secret que la marxa de l'empresa no podia, ni de bon tros, considerar-se envejable. I no perquè l'equip no fora bo, que tots tenim una experiència i un know-how inqüestionable en el sector, però sembla que allò no era suficient. Tot i això la reunió anà millor del que pensàvem: només volien informar-nos que l'empresa treballava en la recerca d'una solució per a revertir la situació, encoratjant-nos per a no defallir entretant.

Allò ens va deixar expectants intuint, per força, que la solució passava pel fitxatge d'alguna mena de gurú empresarial, un gestor extraordinari que vindria a salvar l'empresa. Però durant les setmanes següents no vingué ningú. De fet, només van contractar a Marina, la recepcionista. Per cert, un terratrèmol de dona, alegre, simpàtica, atenta... sempre amb un somriure a la cara i disposada a donar-te un cop de mà. A més a més, hi és en tots els saraus. Inclús ha creat un comité de festejos per organitzar quedades, celebracions... Com us ho diria: Que és entrar per la porta de la recepció al matí i només de veure-la se t'encomana l'entusiasme.

Però tornant al tema, que explicava tot açò perquè ahir l'amo de l'empresa ens va felicitar pels resultats d'aquest mes, que sembla que per fi comencem a veure la llum. I això que ja han passat tres mesos i encara estem esperant la solució miraculosa que ens havien anunciat. Que mira, igual no feia falta. En fi, que és tard i encara he de vestir-me. Que la Marina ha dit que això de la felicitació s'havia de celebrar i ens ha comboiat a tots, aprofitant que és dissabte, per anar a sopar i després de copes. A mi m'ha dit que em volia veure ben arregladet, que estic molt sol i aquesta nit m'anava a trobar parella. Més bonica... Un cel de dona.


Manuel Pérez Alegre