MANDRA DE VIURE?

Una decisió amb empenta, el final. L'energia pel final.
La depressió només es pot curar des de dins i la persona que la pateix ha de voler-ho, malgrat medicacions i ajudes amoroses externes. I és així. És la malaltia del segle. I és deguda a mil variants.
El final me l'he pensat, el que has escrit, però.

Mena

M'agrada molt el teu relat, està molt ben escrit i la idea que exposa és relativament innovadora, el desig de morir no com a conseqüència d'una depressió sinó com a decisió lúcida. A l'última frase se'm fa una mica estranya l'expressió "gas, gas, gas i penya-segat avall", no sé ben be per què, sembla treure transcendència al fet, però potser ja era aquest l'efecte desitjat, no em facis cas. Felicitats!

M'estava imaginant el final, serà que sóc depressiva també?
Felicitats E. Viladoms

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

(Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

Cordialment,

Comissió Concursos

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

Data .......................................

Osti, que pim-pam tot plegat! Passa del res al tot (o al res altre cop, ben mirat) però tot i els fets, no deixa regust de final trist, que curiòs, oi? Potser és per la bellesa de la música i el paisatge ben triats.

M'esperava un depressiu renaixent de l'aplatanament al que estava sumit, reconnectant amb l'entorn i el seu jo intern, trobant un sentit de viure. La seva mort estava clara, però no has caigut en el tòpic i la manera com ho has fet anar.... Amb un gust increible per les paraules. Molt ben trobat!

Una història molt ben tramada que et porta cap a un final esfereïdor i no esperat. Molt be!

Materile

Inesperat i escruixidor relat. Un molt bon microrelat.
Felicitacions i una abraçada.
Gabriel M.,

Una història colpidora molt ben portada. És ben trist arribar a aquests extrems; tanmateix, hi ha persones que quan no troben la manera de manejar la vida i els seus sotracs de forma digna cauen en una profunda "mandra de viure" que els porta de cap a la foscor- claror, suposo, per a elles-.
L'enhorabona per aquest text tan ben escrit. Endavant!
Salutacions!
mercè

Moltes gràcies per visitar-me.
Sobre el què em dius, mira, sí que hi pot haver molts autors, però la majoria immensa té un relat o pocs o fa molt que no penja res. Vull dir que "actius" en som molts menys. Sobre comentar, doncs només animar-te, aquí som tots aprenents i aprenem uns dels altres, no hi ha cap patró establert. Felicitats novament per la gràcia que tens en escriure. Una abraçada

a

M'ha fet estremir aquesta història. Molt original i sobretot escrita amb art. Suposo que el fet de no tenir comentaris és en part perquè no en fas als altres. Si fas comentaris a altres relataires, també hi deixes la teva "signatura" i et poden conèixer. Que val la pena. Felicitats pel relat.

a