Malícia

Un relat de: deòmises
El veus aparèixer davant teu com si el moviment comencés abans de veure'l, que és la forma habitual. I t'obliga a treure't la roba i quedar-te allà, palplantat, a mercè del seu desig. I la mà et baixa quan ell ho fa. I t'engrapes el penis encara flàccid, però el saps suggestionar perquè esdevingui erecte. I el sacseges amunt i avall, i imagines el gland brillant cada vegada que enretires el prepuci. I la respiració t'esdevé panteix a causa de l'excitació creixent. I pronuncia un nom femení i és quan recordes els detalls més íntims de la seva anatomia. I els pits turgents i els llavis molsuts i els malucs amples, on s'emmarca un pubis ben delimitat gràcies a una depilació professional, desfilen dins del teu magí i t'augmenten l'erecció i la humitat del cep. I la mà esquerra agafa l'escrot endurit i sent els testicles, i el dit petit s'aventura pel perineu i gairebé frega els plecs de l'anus. I t'estremeixes i el maleeixes a parts iguals, perquè et coneix prou bé per saber que aquest moviment t'excita. I, quan repeteix el nom de la noia, rumies les posicions que li faries al llarg d'una nit inacabable i plena de passió, i et mossegues el llavi inferior i tastes el gust ferruginós de la sang en obrir-te'l. I somrius en un acte reflex a l'instant de veure'l somriure, i l'esguardes amb la mateixa malícia que ell et fita. I t'alces damunt de les puntes dels peus per augmentar el plaer de l'acció i notes com els bessons et tiben les cames i el penis no pot retenir més sang dins dels cossos cavernosos perquè explotaries de desig. I t'obliga a aturar-te en sec uns instants abans d'ejacular i inclús sents el batec preliminar que anuncia la lleterada i desapareix del teu davant. I saps que acabarà el que ha endegat i ho farà dins d'ella, i tu, mentrestant, et lamentaràs, incapaç d'arribar al clímax sense l'ajut d'ell, i desitjaràs, un cop més, que la penetri davant del mirall, i així podràs gaudir tu també del goig del sexe, encara que siguis un reflex de la realitat tangible.

Comentaris

  • Ben portat![Ofensiu]
    Homo insciens | 17-03-2021

    Ostres! Un relat molt ben portat! Tot cobra sentit al final i alhora el text t'estava dient això tota l'estona. M'ha agradat molt.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

353 Relats

956 Comentaris

265560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978