Cercador
Mala sort?
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
MALA SORT?
La imatge reflectida en el gran mirall abandonat a les escombraries li mostrava un home enfonsat, acabat, deprimit…
La vista d’aquella andròmina el va portar a aquell dia fatídic en què, en una celebració familiar, accidentalment, el tap de suro del cava es va estavellar contra l’espill del menjador. A partir de llavors, la seva vida es va esmicolar en mil bocins, com aquell vidre: l’endemà van anunciar una dràstica reducció de plantilla a la seva empresa i es va quedar sense feina. Un mes després, la Mariona, la seva dona, el va demanar el divorci, per marxar amb el seu cap.
Gairebé havia exhaurit els estalvis i ben aviat no podria fer front a la hipoteca i perdria, també, la casa.
Mirant amb més deteniment aquell mirall… sí… era, si fa no fa, de les mateixes mides que el que es va destrossar a casa seva. Sí, el prendria cap a casa. Havia quedat tan buit aquell pany de paret…
En carregar-lo es va adonar que pesava molt més del que semblava, el marc era molt gran, gruixut i massís. Un cop a casa, va fer mans i mànigues per penjar tot sol aquella enorme peça.
Va apartar el bufet del menjador, va agafar l’escala i les eines, però, res. Quan l’enganxava d’un costat, se li despenjava de l’altre. Era una tasca impossible de fer per una persona sola. Però, ell, cabut, no deixava d’intentar-ho. Com era d’esperar, el mirall va acabar per terra, esmicolat.
—NO! NO! Altra vegada, NO! No puc tindre més mala sort encara. Ja només em faltarà la mort! No pot ser, no pot ser!!!
Va acabar de destrossar aquell trasto desgavellat a cop de martell, amb més ràbia que traça. En un dels impactes, va trobar que el fons era doble. A sobre!
Però no va trigar gaire a descobrir el motiu d’aquell enginy i del pes excessiu: estava farcit de bitllets de 500 euros en feixos ben gruixuts repartits per tota la superfície.
No només hi havia de sobra per a pagar la hipoteca.
La seva nova, bona i luxosa vida acabava de començar.
El mirall trencat. El mirall trobat…
Mala sort?
Pseudònim
LA LLUNA VERDA
La imatge reflectida en el gran mirall abandonat a les escombraries li mostrava un home enfonsat, acabat, deprimit…
La vista d’aquella andròmina el va portar a aquell dia fatídic en què, en una celebració familiar, accidentalment, el tap de suro del cava es va estavellar contra l’espill del menjador. A partir de llavors, la seva vida es va esmicolar en mil bocins, com aquell vidre: l’endemà van anunciar una dràstica reducció de plantilla a la seva empresa i es va quedar sense feina. Un mes després, la Mariona, la seva dona, el va demanar el divorci, per marxar amb el seu cap.
Gairebé havia exhaurit els estalvis i ben aviat no podria fer front a la hipoteca i perdria, també, la casa.
Mirant amb més deteniment aquell mirall… sí… era, si fa no fa, de les mateixes mides que el que es va destrossar a casa seva. Sí, el prendria cap a casa. Havia quedat tan buit aquell pany de paret…
En carregar-lo es va adonar que pesava molt més del que semblava, el marc era molt gran, gruixut i massís. Un cop a casa, va fer mans i mànigues per penjar tot sol aquella enorme peça.
Va apartar el bufet del menjador, va agafar l’escala i les eines, però, res. Quan l’enganxava d’un costat, se li despenjava de l’altre. Era una tasca impossible de fer per una persona sola. Però, ell, cabut, no deixava d’intentar-ho. Com era d’esperar, el mirall va acabar per terra, esmicolat.
—NO! NO! Altra vegada, NO! No puc tindre més mala sort encara. Ja només em faltarà la mort! No pot ser, no pot ser!!!
Va acabar de destrossar aquell trasto desgavellat a cop de martell, amb més ràbia que traça. En un dels impactes, va trobar que el fons era doble. A sobre!
Però no va trigar gaire a descobrir el motiu d’aquell enginy i del pes excessiu: estava farcit de bitllets de 500 euros en feixos ben gruixuts repartits per tota la superfície.
No només hi havia de sobra per a pagar la hipoteca.
La seva nova, bona i luxosa vida acabava de començar.
El mirall trencat. El mirall trobat…
Mala sort?
Pseudònim
LA LLUNA VERDA
Comentaris
-
Ai els miralls ![Ofensiu]Rosa Gubau | 11-02-2023
No hi ha mal que per bé no vingui, i aquí ha quedat ben demostrat.
Relat fresc i amè de llegir.
Salutacions i sort.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 11-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!