Cercador
Mai sense tu
Un relat de: mel- Compartir:
Sé que mai seré la princesa d´aquell conte que algu t´explicà,ni tampoc la nina d´aquests ulls que la meva ombra vol seguir.
Sé que per molt que la meva ànima lluita per reseguir un altre cos,seguirà en mi,sola però ben acompanyada per els meus fantasmes.
Mai tornaré a sentir la teva veu ni els meus ulls dibuixaran la forma de les teves mans altre cop.Potser és la teva absència la que fa que enyori el tacte d´una caricia i la dolçor d´un petó.
Mai hauria pensat que pogués trobar a faltar un desig,un sentiment mort en un malaurat revolt, però sense tu l´espera es fa més llarga
Sé que tinc un ángel menys al meu costat i un més dins meu,però,el dimoni m´allunya de tu i el rellotge s´atura quan un record recorre el pensament i fa volar l´estel dels meus somnis com un avió de paper.
Sé que aviat un nou rostre omplirà l´ocell dels meus moments i borrarà l´esència d´aquests cabells d´or que han robat una nit del meu repós en l´eternitat del paradís.
Mai un lleuger reflexe esborrarà la teva estrella,mai caurà un tel sobre el teu efimer pero intens record.Mai deixaré que les meves llàgrimes per tu es confonguin amb les d´uns ulls estranys.
Mai tornaré al passat amb l´onada de melanconia que recorre cada part del meu cor.
Sé que el nostre estel seguirà guiant el meu indesxifrable camí.Sé que cada nit tornaràs a ser amb mi i sé que deixaràs el teu mig somriure sota el coixí.
Sé que reposes en un jaç etern i plàcid però els meus batecs requereixen un sol dels teus per seguir el ritme que marcavem junts en silenci.
Mai renovaré els teus somriures per rostres que marxen amb una nova ventada.Mai abocaré el meu got amb una última gota bana per una pedra qualsevol en el camí.
Mai ho faré i mentre duri la treva entre el meu cor i el món, queda´t amb mi i pica´m l´ullet mentre la lluna,tímida,se´n va amb la teva ombra.Seguiré buscant el firmament en una mirada però mai sense tu.
Comentaris
-
Perfecta melodia[Ofensiu]dunes | 26-01-2005 | Valoració: 10
Mel, llegir el teu escrit m'ha acabat entelant una mica els ulls.
En aquest relat hi reconec el teu estil; he de dir que prèviament havia llegit els dos escrits més recents, on hi he trobat un cràcter fort, madur, experimentat. Però aquest darrer que he llegit m'ha recordat que n'ets tu, l'autora. Perquè em són paraules properes, que em recorden algun missatge oblidat que potser ja no recordem ni tu ni jo, però que un dia vam compartir entre àngels protectors i nits de por.
Ombres, fantasmes, ferides, sentir-se l'ànima dins (com si d'aquesta manera, distingint-la del cos, poguéssim discutir amb ella el per què de com et sents)... Tot plegat paraules que en algun moment del meu camí han estat i seran meves, perquè el que a mi em transmeten aquestes línies (i que tant pot ser que sigui el que tu pretenies mostrar com no, qui sap) podríem dir que són sensacions viscudes en pell pròpia també, tot i que probablement prducte de vivències diferents. I crec que és això el que fa, d'un escrit, un relat singular: que el lector s'hi identifiqui en la seva manera...
Gràcies per posar més que música a les paraules. M'has convertit en una adicta a aquesta pàgina. Ahir en parlàvem de la seva existència mentre veiem la lluna plena tornant de "la feina" i avui ja m'hi he inscrit com a lectora.
Una abraçada ben forta -
segon relat...[Ofensiu]Capdelin | 25-01-2005 | Valoració: 10
que llegeixo... i, insuperable!!! per què no m´havies dit qui eres, que existies, que escribies a RC. ni ELLA tampoc m´havia dit res... que em voleu matar?
com has descrit el relat!!!! i malgrat les teves fortes emocions, els teus crusos sentiments i els teus tràgics records... has sabut, amb serenor, evitar que, trèmula la teva mà, es perdi ofegada per les vivències passades... i has entrat amb elegància, suavitzant les llàgrimes viscerals... en un món de lluna, d´estels, de rajos brillants que plens de melangies endolcin el passat, il-luminen el present i preparin el camí a un futur, per força, nou... sense perdre les arrels, encara que tendres i febles... d´un record passat adolescent... ets agraïda, fidel... però, valenta, sense caure en pous que mengin instants vitals de la teva vida...
t´admiro i t´estimo (no tant com ELLA)... -
Preciós[Ofensiu]Atlàntida | 22-01-2005 | Valoració: 9
Un relat ple de sentiment i tendresa.
Ara m'ha quedat la curiositat de saber per què no está amb tú.
Petons i una forta abraçada.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
18 Relats
38 Comentaris
33973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68