Mai no ho diries

Mai no ho diries


“Vol seduir-me, ho sé, amb aquella mirada... de peix bullit.”

—Per quanta estona en tenim, Mark? —demana la Ginger.
—Trenta segons, hem de fer l’últim tros del ball a la terrassa, anem amb retard i demà comencem a l’estudi dos, hem allargat massa aquesta escena.
—Marky, ja saps quin és el meu problema...
—Mira “Giny”, aquests problemes teus... ja saps com m’agraden, oi?
Mark amanyaga la Ginger abans de deixar-la amb el següent retret a la boca. Ella li somriu, però quan sap que ja no la veu posa cara de pocs amics, es gira en rodó cercant el camerino de maquillatge, on l’assistenta l’espera, ociosa, mastegant un xiclet.
—Vine preciosa, la Barbie et farà lluir aquesta carona apagada.
—T’hi va la feina, maquilla’m com saps.
La Ginger tanca els ulls i refà la coreografia on l’han deixada a l’últim tall. Se sent baldada, però recorda que una colla d’amics l’espera en un bar del Sunset, a la fresca. Voldria ser-hi ara mateix per no haver d’aguantar més aquell mamarratxo finolis que té per parella... “el millor dansaire del cinema...” n’està farta. Li cal una dosi de Jack Daniels, sense gel.
Tornant cap el plató, veu que el Fred l’espera.

“Ja hi és. Va dient que no m’aguanta, jo sé que li cal a aquest figurí cregut. Però al meu llit no s’hi ficarà pas.”

—Gin! Vens princesa? Ànims que sols ens queden trenta segons de ball... i el petó, —li deixa amb un somriure a cau d’orella.
—Ets una mica... porc, no et sembla Freddy? –xiuxiueja ella simulant un afectuós petó a la galta.
—Això és el que vull!! — brama el Mark amb l’amplificador de veu, —amor, petons, bellesa, dansa, sols això xicots. Posicions!

“Trenta segons eterns per ballar com els àngels. I per poc que es passi al final, li mossego els llavis, guaita que és cregut l’estaquirot aquest amb el tema del petó. Sort que per contracte he assolit que no tregui la llengua fora de la boca.”

—Talleu! És bona! – brama el Mark dos segons abans d’hora. —Ho veieu parella? La gent sempre xerra més del compte, ho feu de meravella! Au, fins demà.

“Quina ràbia, ha tallat just quan començava a aproximar-se’m. Fora mossegada, esperaré a la propera, segur qui ha un altre ball amb petó, ho tornaré a intentar, encara en farem tres més... llàstima, avui que em veia amb cor!”

—Què penses Giny? —demana el Fred.
—Has de pagar per saber que passa pel meu cap. Fins demà Fred, —el talla.
—Sigues puntual, aquest cop, —li pica l’ull.
—Sempre ho sóc, ja ho saps, —somriu ella.

“T’odio, però no aconseguiràs fer-me quedar malament, sóc millor que tu, això també ho saps.”

El Fred encén una cigarreta, somriu mentre veu marxar la diva.
—M’agrada que no us porteu bé —diu el Mark, venint pel darrere, —ja m’ho deia un vell mestre, els pitjors enemics posa'ls de parella.
—Potser tenia raó, —deixa pensarós en Fred, tot alenant un fil de fum.




Ferran d'Armengol
Setembre 2011


També es pot llegir aquí.