Màgia

Un relat de: Ginebreda
Mai no he estat una criatura. De ben petita, ja era vella, cos menut i cara de nena, però amb un immens bagatge de maligna saviesa.
Podia desarmar amb una mirada a les víctimes dels meus capricis. Els feia sentir immensament culpables d'haver negat una llaminadura a la pobra innocent a qui un cop van regalar una bola de càmfora pensant que era un confit. Afirmava que la llengua mig cremada m'impedia trobar la dolçor dels caramels. Per això en demanava; per veure si algun cop podria tornar a assaborir el plaer que la seva irresponsabilitat m’havia negat.
Els pares, adoradors i lacais, satisfeien sempre les meves demandes. Quan un dels dos insinuava que potser eren massa cares aquelles sabatetes, l'altre, per demostrar el seu ascendent, obria la cartera i entràvem a la sabateria. El que no sabien era que l'únic afany que em movia a demanar aquelles "Mercedes" color xiclet era el regal, la piloteta amb una goma que permetia projectar-la a gran velocitat al clatell de les companyes de classe.
Un diumenge, els pares em van voler sorprendre portant-me al cinema on feien sessió doble i després oferien una hora de varietats.
Projectaven "Bambi" i una pel•lícula de la Marisol a qui jo odiava perquè sempre era protagonista.
Mentre feien el No-Do, el pare m'empapussava trossets de carn que portàvem a la carmanyola i jo els hi escopia a la mà, transformats en pilotes d'espart.
Ja avorrida, volia marxar cap a casa i marranejava donant cops de peu a la butaca del davant. Llavors tot l’escenari s’il·luminà i sortí un noi amb barret de copa i una vareta a la mà.
Una ajudant va aparèixer empentant un baül semblant al que desàvem les joguines a casa. L’obriren i la noia es posà a dins. El mag el tancà, passà el forrellat i, tot seguit, el travessà amb quatre espases.
No es va sentir ni un gemec ni va sortir gota de sang. Després, donà uns tocs de vareta, tragué les espases i, en obrir la tapa, en lloc de la noia va sortir un conillet sa i estalvi.
Tot el públic va fer un oh!, seguit d’una gran ovació.
Llavors, vaig decidir que de gran seria maga. Vaig pensar que seria fàcil obtenir un conill en substitució del hàmster traspassat sobtadament i també convèncer la veïneta de posar-se dins el baül. El més difícil seria aconseguir espases; però, segurament, no trobarien a faltar el ganivet de tallar pernil ni les agulles de fer mitja.

Comentaris

  • Màgiagic[Ofensiu]

    Aquest relat m'ha fet remembrar moments de la meva infantesa. Les boles de cànfora que la mare posava a l'armari i que semblaven confits I la seqüència on dius: el pare m'empapussava trossets de carn que portàvem a la carmanyola i jo els hi escopia a la mà, transformats en pilotes d'espar, la trobo genial! Merci!, per fer-nos somniar...NIL

  • Hola, bona vesprada Ginebreda.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2024

    Si vols, me l'expliques pel meu Gmail, què vol dir aquest relat. És màgia total.
    Fins a la pròxima.
    Perla de vellut

  • Descripció exacta de la màgia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2024 | Valoració: 10

    Un relat entretingut, on ofereixes el teu estil, com si fora tot de fantasia. M'ha impressionat la facilitat que tens per a una descripció que quasi no ens entenc. La màgia és la protagonista que fa siga surrealista.
    Em quede flipat com descrius una acció quan s'és petita.
    Enhorabona, Ginebreda.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Puta canalla[Ofensiu]
    llpages | 03-01-2024 | Valoració: 10

    Ja ho diuen, ja, que els infants són cruels. Aquest relat ho du a l'extrem, però amb molta habilitat per anar presentant tots i cadascun dels pensaments i accions de la nena protagonista. M'ha agradat, Ginebreda!

  • Retrat[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-01-2024

    Ja té mèrit, ja, fer un relat amb un personatge tan malvat i capriciós. Amb tant bonisme com s'estila, s'agraeix que de tant en tant surti una mica de realisme i ens faci recordar que no tots som angelets.
    Una bona descripció psicològica, una protagonista ben trobada i retratada.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

30 Relats

134 Comentaris

5959 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL