l'urpa del felí (III)

lectura lenta i digestió intel.ligent, per no deixar escapar els matisos que a cada ziga zaga brodes als racons de la història

Decidiment em recorda l'alabastre, negre i suau a l'hora.

Una abraçada

M'estic acostumant a la teva prosa melosa com una mosca llaminera.
Durant els tres relats ens has estat descobrint la concepció i el naixement de la humanitat des del punt de vista de la mare de tots els homes, segons els azteques. Molt bé la teva història i el fluir que li has sabut donar. Reconec que la web m'ha ajudat a entendre-ho millor. Pels qui hi estiguin interessats:
http://members.fortunecity.es/kaildoc/tenochtitlan/tenochtitlan.htm

I al final resulta que els déus es plantegen un nou ressorgiment, la cinquena generació tampoc hem fet el pes, ja no donem per més i es necessita un sisè sol... què hi farem, segur que tenen part de raó els déus.

Gràcies per la teva història; ara conec millor els teus orígens ;-)

L'esmuarrakador emmascarat

No rasco bola de mitologia precolombina, però independenment d'això, aquest relat té magia...
És com un Mecanoscrit del 5è origen, versió Asteca. I molt ben introduit el missatge ecologista que crec que hi ha... i sino, jo li veig, que hi farem...

no m'he llegit l'explicació sobre la mitologia azteca de la introducció i no sé si només has guarnit una llegenda o si hi ha part de collita pròpia, però en tot cas t'ha sortit un relat molt bo.

He llegit algun comentari que et deia que el llenguatge era massa elaborat per una història d'intriga, la veritat és que a estones el relat es espés de llegir, però això trobo que no és una mancança, sino que exigeix més del lector. Definitivament, és un relat per imprimir-lo i assaborir-lo.

records a la samarkanda centreamericana :-)

Els teus escrits responen a una doble evocació: per una banda, un llenguatge humanista i científic i per l'altra, estètic. Una multiplicitat d'aspectes i qüestions que s'obren als nostres sentits. Un nexe compromès a seguir llegint-te amb plaer perquè volem aprendre de tu. Doncs, en la teva escriptura, hi podem veure un reflex. Té un reflex en múltiples ordres de la quotidianitat, i dels quals i en conseqüència, aquestes històries que ens mostres no són més que una mostra.

Estàs creant, como una bruixa, alguna cosa imprevista, davant els nostres ulls; alguna cosa que no prové com a deducció directa del que ja existeix, alguna cosa que desborda al marc del què hauríem d'esperar. Et felicito de nou. La meva ment acull tot el que els meus sentits perceben i encara ho retenen en diferents nivells.

Perquè tu veus i vius el món. He sentit a dir que per veure el món cal cercar la llum. Per viure el món cal ésser una mica boig. Per fer res que millori el món cal estar enamorat...

"La confessió de l'enamorat.
La promesa de l'amic.
El monòleg de l'artista.
El volcà del poeta.
Tot altre soroll serà aturat per la remor d'aquestes canyes, verdes canyes de riu."

Molts petons!

trobo a faltar una altre quetz.

Una abraçadota

Una gènesi i una apocalipsi molt menys infantils que les judeocristianes.
Al final, un nou origen carregat d'incerteses.
El teu relat és dels que es poden somiar.

Petons

Gràcies Quetzcoatl per aquests tres episodis magnífics explicats amb el teu segell inconfusible.

He de dir-te que els pròlegs de la II i III part m'han agradat moltíssim.

Ben seqüenciat i sense oblidar la genuïna facilitat per la sensualitat (molt explícita) que sempre són un requisit per immergir-nos en aquests mites.

Sí, també m'ha interessat que expliquessis que quan l'Imperi estava consolidat la majoria de sacrificis es feien amb els captius de les tribus i civilitzacions veïnes.

Una abraçada!
Bones trilogies, Quetzcoatl!
Endavant!
:-)

de qui parlaves fa un temps al forum?.

Ho dic per lo molt que té de viatge iniciàtic el relat (3 en 1). Mentre el llegia en venia el record dels ritus d'iniciació a l'ayahuasca o a aquells bolets tant divertits dels que no recordo el nom.

La transformació. Trovar el teu propi animal. Ser un amb ell. Descubrir que som una sola cosa, humà i animal, en el moment en que també és transforma el dia. L'unió entre el ying i el yang, que dirien els orientals.

Tinc que reconeixer que llegir-lo m'ha fet recordar un temps en que la magia del mon era part habitual en la meva vida. La força de la natura és present a tot arreu, peò si volem combregar amb ella no ens queda més remei que trovar-la en indrets aparats.

En fí.

Quan tornis a veure el teu felí, saluda'l de part meva.

Una abraçada, quetzcoatl.

La lluna és la missatgera, la que controla els cicles de la dona i els moviments de les marees. Ella és qui li fa comprendre la importància de la seva missió. Començar a fer néixer un nou món, un camí que ni li fa por i que acull amb alegria.
Però els homes dibuixen lentament la seva pròpia destrucció; potser els dèus ja ho sabien, potser se'ls en va anar de les mans la força dels seus designis.
Una altra oportunitat tornarà a néixer a la llum d'un sisè sol i potser déus i homes aprendran una nova forma de conviure, però res està escrit i potser hauran de passar molt sols i moltes llunes per aconseguir l'essència de la saviesa i l'equilibri.
Saps, moltes vegades penso que els cicles es repetiran i la terra ressorgirà de les cendres les vegades que facin falta i tot començarà de nou des de l'inici. Sóc tan somiatruites que en el fons "crec" o vull creure" en la humanitat.

Gràcies pel teu viatge des de l'inici del món, fins a la intenció de trobar aquesta llum que algún dia ens faci de guia.

Molts petons!