L'última partida

Un relat de: Sol_ixent

Estimat Jordi,

Encara em recorre un calfred per tot el cos quan recordo aquella tarda de finals d'estiu de ja fa més de quinze anys quan, el teu pare, enfundant la seva mirada rere unes ulleres de sol, va comunicar-me la notícia davant del portal de casa. El dia abans al matí, just sortir de casa i intentant creuar el carrer, un camió, a velocitat molt superior a la màxima permesa, va segar-te la vida.
I jo no sabia què fer. Si començar a plorar o arrencar a córrer. Vaig optar per la segona. I vaig córrer, córrer, córrer, fins que el cos em va dir prou. Vaig arribar a una mena de descampat que estava situat a les afores del poble, on podria aïllar-me i amagar-me del món durant una estona.

Primer vaig recordar amb una barreja de nostàlgia i estranyesa les nostres partides d'escacs. I, concretament l'última, dos dies abans. Tenia encara molt present la flaire d'aiguanaf que feia casa teva, les rialles, les hores que passaven volant i com t'enfadaves quan no eres el campió del joc... Va ser llavors, quan aquell flash es va esvair, que vaig començar a plorar i plorar... fins que els ulls em van fer mal.
Palpant-me les butxaques, vaig descobrir aquella pedra preciosa, anomenada jade, que vam trobar-nos un dia per un dels calaixos de l'habitació dels teus pares. Més tard, me'n vaig fer un penjoll, que encara ara duc.

En l'aniversari de la teva mort, avui, he intentat plasmar en aquestes ratlles tot aquest cúmul d'esdeveniments, tot i que crec que és impossible en paraules. Però vull que sàpigues que ja mai més he tornat a jugar a escacs, no sé ben bé si per mandra, o per por que se m'escapés alguna llàgrima sobre el tauler de joc...

T'estimo,

Anna

Comentaris

  • Un relat que rellisca suaument... [Ofensiu]
    Unaquimera | 20-05-2006 | Valoració: 10

    Un relat tendre, molt tendre però sense dramatismes gratuïts, tot i que podies haver-te'ls concedit, donat que el fet d'utilitzar la primera persona, el motiu del relat i els sentiments que sembla mantenir la protagonista pel noi et deixaven aquesta possibilitat oberta. Podies haver recreat moments més desgarradors de dolor d'amor escapçat...
    Jo diria que has estalviat forces per regalar-se a les paraules, que et serveixen per despertar primer en el lector el dubte de si realment aquest text correspon al tema de la partida del títol... per arribar dolçament a fer un escac-i-mat a la narració damunt el tauler...
    Una figura intrigant a destacar: "enfundant la seva mirada rere unes ulleres de sol". Normalment, les ulleres haurien suggerit un escut ( "escudant la mirada..." ) entre els ulls del pare i la vida que li havia arrebatat el fill, per qüestió de situació en l'espai (davant els ulls, entre la cara i la resta del món); així que, en una segona i tercera lectura, he acabat pensant que amb aquest gerundi original volies ressaltar la idea de què el pare realment no et mirava, que no afrontava la realitat, que tenia la mirada tancada, que estava reclòs en el seu dolor, cap a l'interior, que no et veia. Potser per això tu no sabies què fer... en aquell moment, el dolor no us permetia ser companys en el joc de la vida contra la mort.
    En canvi, l'amor sí que et permet escriure una carta encara quinze anys després, la capacitat d'estimar sí que és el millor AS que poden guardar ( no a la màniga, sinó al cor ) com a triomf per a qualsevol joc... per a escriure, també: tu ho has demostrat!

    Una abraçada carinyosa,
    Unaquimera


  • es nota que...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2006 | Valoració: 10

    ara fa un any del mal succès... el relat és més seré... ja s'ha esborrat la sang i queda el record dolç i suaument colpidor...
    El pitjor sentiment és la impotència de veure que perds algú que estimes i no pots fer-hi res i saber que la seva darrera partida va ser un injust escac i mat.
    Però et queda el penjoll de jade, el saber que recordant-lo el fas viu en el record (potser aquesta és l'autèntica immortalitat) i et queden també les paraules de Sopa de Cabra: "sempre que busquis uns braços... jo t'estaré esperant". L'amor mai mor del tot!
    ptons i una abraçada!!!

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

444 Comentaris

129530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)