L'última missió de l'Enterprise

Diari de bord. Data estelar 3229.17. Avui la nau estelar "Enterprise" ha sofert una inexplicable avaria en el sistema de propulsió quan estava estudiant el forat negre recentment descobert prop del sistema planetari de Kali. Malgrat els esforços de tota la tripulació, no hem pogut evitar que la nau caigués en el forat negre. Només recordem un fort sotrac, una foscor immensa de durada indefinida i, de sobte, hem aparegut en algun lloc de l'Univers. Ara estem intentant averiguar la nostra posició.
-Senyor Spock, informi: on som?
-Capità, no puc dir-li ni on ni quan som.
-Què vol dir amb això de "quan"?
-Molt senzill: si les teories d'Einstein, corroborades pel vulcanià Esmun són certes, un forat negre ens pot haver dut a qualsevol punt de l'espai o del temps. Fins i tot podríem estar en un univers paral·lel sense res a veure amb el nostre.
-Perdoni, senyor Spock, però el soviètic Nazinsky va dir que, possiblement, Einstein estava equivocat i el també soviètic Bivoff va dir...
-No m'importa gens el que van dir els seus compatriotes, senyor Txejov, el que vull saber ara és on som.
-Capità, sé que li semblarà impossible, però segons l'ordinador, l'estrella més propera que tenim és el Sol.
-A quina distància?
-A uns tres dies llum.
-Exactament a tres dies, dues hores i vint minuts, a velocitat 1.
-Gràcies, senyor Spock, però no em cal tanta precisió. El que m'interessa ara és si podem arribar-hi. Capità a sala de màquines; contesti, Scott.
-Scott a capità, digui.
-Senyor Scott, quina és la situació de les màquines?
-Desesperada, senyor; ens queda mol poca energia i em temo que és impossible arreglar el sistema d'impulsió.
-Ha sentit quina és la nostra posició? Creu que ens és possible arribar a casa?
-Molt just, però ho intentarem, oi?
-Bé, faci el que pugui. Senyor Sulu, marqui el rumb i acosti'ns tan com pugui a la Terra.
-A les ordres, senyor.

* * *

-Tinent Uhura, rep cap senyal?
-No capità. No ho entenc: fa deu minuts que estem en òrbita terrestre i no capto cap senyal en cap freqüència.
-Capità, recordi que sabem "on" som, però no "quan"?
-Què vol dir, senyor Spock?
-Doncs que és possible que estem en el passat, abans del descobriment de la ràdio, o en el futur, un futur en què la ràdio ja no s'utilitza o en el que la Terra està deshabitada.
-Què diuen els sensors, tinent Uhura?
-En el planeta hi ha vida humana, capità.
-Bé, doncs, fem contacte visual, activin la pantalla amb el zoom al màxim.
-Què és això?
-Ja ho veu, tinent Uhura: una guerra, un exèrcit assetjant una ciutat.
-Això ja ho sé, senyor Txejov, però ... aquests uniformes, aquestes armes ... a quina època hem anat a parar?
-Senyors, recullin tota la informació que puguin i, d'aquí a una hora, reunió en el meu camarot. Senyor Spock, doctor McCoy, acompanyin-me.

* * *

-I bé, què han averiguat?
-Som a finals d'agost de l'any 1714. La ciutat que tenim a sota és Barcelona i el dia 11 de setembre es veurà obligada a capitular. Si desitgen més informació, l'ordinador els la donarà.
-Això vol dir, senyor Spock, que hem fet un viatge al passat?
-Depèn.
-De què depèn?
-Si podem marxar d'aquí sense problemes, possiblement sigui un viatge al passat. Però si no podem marxar no ens quedarà altre remei que baixar a terra, aquí o en qualsevol altre lloc del planeta i això alterarà la vida de la gent amb la que entrarem en contacte, alterarà la història. Com que la història no pot ser alterada, voldria dir que estem en un univers paral·lel on la nostra presència forma part de la història.
-Si els vulcanians s'expressen sempre amb tanta claredat no sé com han pogut arribar a assolir un mínim de civilització.
-Ho sento, doctor McCoy, però considerant que vostè és l'únic que diu que no m'ha entès, he de suposar que el problema no està en l'emissor, si no en el receptor.
-Miri, orelles punxegudes ...
-Ja n'hi ha prou, senyors! Senyor Scott: quina és exactament la nostra situació actual?
-La "Enterprise" no es pot moure. El màxim que soc capaç de fer amb ella és fer-la aterrar en qualsevol lloc del planeta i llavors, sense el problema d'haver de mantenir-la en òrbita, podem seguir utilitzant els seus ordinadors, sistemes vitals i de defensa durant molts anys.
-O sigui que ens hem de quedar en aquest món i en aquesta època per sempre?
-Em temo que així és, senyor.
-Bé, ens queden diverses alternatives: utilitzar la nostra tecnologia i convertir-nos en els amos del planeta, fent-lo avançar ràpidament; fer-ho en col·laboració amb els naturals d'algun país dels que encara existeixen; buscar una illa deserta i allà anar fent sense barrejar-nos amb la gent, etc.
-Vosté és el capità, vostè decideix.
-És cert; deixin-me sol, sisplau, vull meditar-ho i ja els diré la meva decisió.

* * *

-Atenció, tripulació de la "Enterprise", els parla el capità. Ja he pres una decisió. Ahir vaig fer pujar a la nau els representants de la ciutat que hi ha sota nostre i, després d'entrevistar-me amb ells, he decidit col·laborar-hi. Amb bones paraules o, si cal, utilitzant raigs atordidors, farem que l'exèrcit atacant es retiri. Després farem baixar la "Enterprise" al port de Barcelona i ajudarem a refer la ciutat i la resta del país. Després ajudarem tot el planeta a fer una avenç humà i tecnològic que, sense nosaltres, haurien tardat segles en lograr. Res més; els oficials indicaran a cadascú quina serà la seva tasca. La més urgent ja està en marxa: el doctor McCoy i un grup de voluntaris ja són a la ciutat curant els malalts i ferits. Kirk fora.

* * *

-Capità, no penso discutir la seva decisió, però hi ha dues coses que m'agradaria aclarir.
-Quines són, senyor Spock?
-Una és que per què, si havia de triar un dels dos bàndols en guerra com a aliat, ha triat el que estava pràcticament vençut en lloc del guanyador.
-Potser perquè, en el fons, soc una mica romàntic i m'atrauen les causes perdudes.
-Totalment il·lògic, però molt humà.
-Quin és l'altre dubte?
-Ahir, quan ens vam entrevistar amb Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i els altres representants de la ciutat, vam parlar amb ells a través dels traductors simultanis que dúiem però, en acabar l'entrevista, vaig veure que el de vostè no estava connectat. Com va poder entendre's.?
-Li confessaré una cosa, Spock: em dic James T. Kirk.
-Això ja ho sé.
-Sí, però el que vostè no sabia és que la "T" es la inicial de Torrent: la meva mare era catalana. Comprèn ara perquè vaig triar un bàndol i no l'altre i perquè no em calia el traductor?