Informe

INFORME PRESENTAT PEL CAP D'EXPLORADORS DE LA NAU PHE-3489-JF AL COMANDANT DE LA FLOTA ESTELAR D'EXPLORACIÓ.

Fa tres dies standard que la nau anteriorment citada va sortir de l'hiperespai molt a la vora d'un sistema estelar que, per les característiques del seu sol i la distribució dels seus planetes, ens va fer sospitar que tenia fortes possibilitats d'estar habitat per alguna forma de vida, fins i tot potser intel·ligent.
Els nostres sensors ens van indicar que, efectivament, un dels planetes registrava algun tipus de vida, però la manca d'ones psíquiques indicava clarament que, o bé no era humana o, si ho era, encara no havia arribat a un nivell d'intel·ligència prou alt com per acceptar la nostra visita ni, encara menys, la seva incorporació a la Federació.
Les imatges enviades per la sonda que vam fer descendir al planeta ens van indicar que hi havia una forma de vida humanoide i amb un cert nivell d'intel·ligència, encara que molt primitiu. Coneixien algunes de les tècniques més elementals i el seu aspecte físic, sense resultar atractiu, era prou semblant al nostre com per no resultar repulsiu.
Seguint les normes, vam decidir baixar a estudiar una mica més a fons la cultura indígena, però sense fer-nos visibles, per evitar possibles actituds hostils per part dels nadius.
El comando explorador estava format per l'oficial mèdic, el lingüista suplent, un expert en formes de vida alienígenes i jo mateix.
Vam agafar una de les llançadores lleugeres, li vam aplicar el procés invisibilitzador, i vam baixar a un dels sectors que ens va semblar més adient per la nostra missió. Era un lloc on hi havia un petit llac amb arbres i gespa i el que vam suposar que devia ser un temple dedicat a algun deu primitiu, ja que era una construcció pètria en forma d'escales i amb uns quants monòlits cilíndrics voltant-la. El fet que s'hi haguessin arreplegat una bona colla de nadius ens va fer suposar que anaven a celebrar alguna cerimònia religiosa, cosa que ens podria donar una bona idea sobre el seu nivell cultural i moral.
La llançadora va aterrar sobre una edificació, on la vam deixar reposant en el seu coixí antigravitatori. Els meus acompanyants i jo vam revisar els nostres equips invisibilitzadors i, un cop comprovats i activats, vam barrejar-nos amb la xusma.
La nostra sospita de que anaven a celebrar alguna cerimònia religiosa es va veure confirmada tot seguit: va començar a sonar un soroll estrident que, al tenir un cert ritme, ens va fer suposar que era algun tipus primitiu de música. Llavors van entrar a l'explanada uns éssers com mai no havíem vist. Eren alts com tres o quatre de nosaltres, duien uns vestits molt estranys, completament diferents als dels humanoïdes, i anaven tots en parelles formades pel que semblava un mascle i una femella.
Vam suposar que es tractava d'alguna raça més evolucionada que la que ja havíem vist i a la qual els primitius prenien per déus i, per la quantitat de nens que hi havia, potser fins i tot feien sacrificis humans. Aquesta impressió va resultar, afortunadament, errònia. L'única cosa que, de moment, feien era ajuntar i separar rítmicament les mans cada vegada que una parella dels gegants acabava el que semblava una primitiva dansa. Fins ara no hem lograt trobar cap sentit a la cerimònia.
Ja feia una bona estona que la festa, o el que fos, havia començat i el sol del planeta s'havia post. A mida que la foscor avançava, s'havien anat encenent uns llums que permetien seguir amb la cerimònia. De sobte, la música es va acabar de cop, es van apagar els llums i es va fer un gran silenci. Ens vam quedar esperant a veure què passaria, però ni en els nostres pitjors malsons hauríem pogut preveure el que va venir llavors.
No sabem de on van sortir uns éssers monstruosos, de forma vagament humana, però amb la pell aspra i d'un roig encès, amb grans banyes al cap i que, amb uns pals que escopien flames i foc van venir ràpidament cap on érem nosaltres. Ignoro com ens van localitzar, l'única cosa segura es que ens agredien. L'ensurt va ser tan fort que, a l'intentar fugir, s'ens van desactivar els invisibilitzadors. Els monstres ens van rodejar cridant i tirant-nos foc. Vam aconseguir escapar-nos, però vam anar a parar al mig d'una altra tribu de monstres, aquests amb la pell negra, i que també ens van agredir amb les seves armes.
La nostra confusió era total. Vaig donar l'ordre de sortir d'allí com fos i, amb penes i treballs, però sans i estalvis, vam aconseguir de tornar a la llançadora. Vam despegar ràpidament i llavors és quan ens vam convèncer de que els nadius del planeta no eren tan ignorants com ens creiem. Malgrat que els escuts invisibilitzadors de la nau no van ser desactivats, vam ser localitzats i agredits amb uns estranys projectils que pujaven xiulant i, a l'arribar a la vora de la nau, esclataven amb un fort soroll i llançaven espurnes de tots colors. Per fortuna, la seva potència no era prou per travessar els nostres escuts i vam poder arribar a la nau mare.
Aquest és un informe d'urgència. En la propera transmissió l'ampliarem amb les filmacions que vam poder salvar.

Retall del diari AVUI.

Durant la trobada de gegants i diables que es va celebrar ahir a l'Espanya Industrial van passar dues coses insòlites.
La primera és que, quan va començar el correfoc a càrrec dels Diables de Sants, van sortir no se sap d'on els d'una colla desconeguda. Per la seva curta alçada devien ser una colla infantil. El que és estrany és que la seva disfressa era de color verd i en lloc de banyes lluïen unes antenes que els donaven més aspecte de marcians de pel·lícula que de diables i que van desaparèixer sense explicacions.
La segona és que alguns dels coets que es van llençar al final de la festa van esclatar abans d'hora, com si haguessin xocat amb algun obstacle invisible. Els pirotècnics responsables de l'espectacle no saben explicar el fet.