Diàleg

El cavaller es va acostar a l'entrada de la cova i va cridar:
-Vinga, va, Dragui, aixeca't, que hem d'anar a la feina.
-Que vols tu ara? Deixa'm dormir, que ahir vam anar al llit molt tard.
-Ja ho sé, i a més a més tu et vas passar bastant amb la beguda, és clar, com que pagava jo.
-Vinga, no et queixis, que quan pago jo tu també te n'aprofites tant com pots.
-Bé, deixem-ho córrer, ara el que has de fer és llevar-te, que tenim molta gent esperant.
-Doncs que s'esperin, total, pel que paguen no deuen voler que també siguem puntuals.
-És el mínim que podem fer, s'ha de reconèixer que l'espectacle que els oferim ja està bastant passat de moda.
-Què dius tu ara? Passada de moda la lluita aferrissada entre un cavaller i un drac? Això sempre agradarà a la gent
-L'espectacle potser no, però tant tu com jo ja no som el que érem.
-Mira, Jordi, parla per tu. Jo encara estic en plena forma: les ales m'aguanten pel numeret de l'atac aeri, la meva cua encara et fa caure si t'enganxa bé i, si no vaig amb compte amb el foc que trec pels narius et socarrimo aquesta bírria de barba que dus. Tu, en canvi, vas amb un cavall que, de jove, potser sí que era blanc, però ara té un color de gos com fuig que no hi ha qui se'l miri; la teva armadura necessita un bon bany antiòxid, la teva llança no em fa ni pessigolles i de l'espasa prefereixo ni parlar-ne, algun dia podries dur-la al ferrer i esmolar-la una mica. No veus que el dia menys pensat algú s'adonarà de que no talla gens i que tot el numeret que muntem és més fals que un ducat de quatre meravedís?
-I si duc l'espasa esmolada i la llança amb una bona punta dius que et faig mal i que no vols lluitar. És pot saber què vols?
-Doncs vull fer el que hem estat fent durant tants anys: donar un bon espectacle i que la gent es cregui que, realment, m'has mort i s'han tret de sobre el temible drac que ells creuen que soc. Després tu reculls tots els premis i les joies que et donen, ho repartim com a bons germans i canviem de comarca.
-Per a tu és molt fàcil: només has de cremar un parell de barraques de pagesos, robar dues o tres ovelles i espantar alguna parelleta que estigui fent manetes en algun paller. Jo, en canvi, he d'anar a les avorrides festes que fan en el meu honor els nobles, intentar convèncer les dames de que no seria un bon marit, però sí un bon amant, menjar les coses que m'ofereixen i inventar-me mil i una històries sobre les meves proeses.
-I et creus que a mi m'agrada la meva part? Saps de sobres que sóc vegetarià i que les ovelles em produeixen basques només de veure-les. I em sap un greu immens haver d'arruïnar els pobres pagesos per aconseguir que els senyors busquin un cavaller que els alliberi de mi.
-Doncs mira, si vols, avui podem acabar la nostra entesa: aquesta vegada t'han posat com a esquer la filla del rei i aquest ha promès que, si l'allibero de tu, em donarà la seva mà i la meitat del regne. Si vols, fem avui per última vegada la comèdia i desprès tu te'n vas per les teves i jo em quedo aquí a reposar de tants viatges amunt i avall. A més a més, la princesa és una donzella francament bonica, no em sabrà gens de greu casar-me amb ella. Acceptes desfer la societat?
-Si és el que tu vols, d'acord. Amb el que he anat estalviant en tindré per viure tranquil·lament fins que em mori i per allà al nord vaig conèixer una dragoneta que em va dir que m'esperaria. Potser jo també formaré una família. -I va pensar: -El que no saps, Jordi és que la princesa sí que n'és de maca, però el rei està absolutament arruïnat i l'ofereix creient que tu ets ric i l'ajudaràs a pagar els seus deutes. Ah, i de donzella només en té el nom: els soldats que no estan de guàrdia a les torres del castell cada nit fan cua a la porta del seu dormitori.
I va sortir de la cova traient foc pels narius, udolant com una bèstia i, en resum, fent tot el que la gent espera que faci un ferotge drac afamat.