Cercador
L'últim sopar (Repte 332)
Un relat de: deòmises-Mateu, cap a on vas? -em pregunta amb la seva veu dolça Jesús, amb evidents símptomes d'embriaguesa. -Resta amb mi una estona més, que ja saps que per a mi ets un germà. Segueix omplint els pergamins i tothom coneixerà el meu missatge.
-Només un momentet... -dic i m'alço
-Ja tens un altre pastor? És això?
-No, Mestre, cal que vagi a l'urinari. Massa vi ha de sortir per alguna banda...
-Té, apropa't, beu d'aquesta copa, que és la meva sang.
-Perdoni, Mestre, però...
-És la sang de l'aliança, la refusaràs?
Bufo i demano disculpes de nou. Si bec més, el meu cap rebrà una plantofada de campionat que em farà rodolar pel terra, i la bufeta és a punt d'explotar. In extremis, faig veure que esquivo un dels servents més atractius i joves de la casa, a qui demano on queda el servei. Sols per dissimular la meva borratxera i els meus gustos sexuals, tot s'ha de dir...
-Al fons a la dreta, per variar -contesta amb desgana el noi, que ja ha hagut de respondre'm la mateixa pregunta tres vegades.
L'olor d'orina i de vòmits es va fent més penetrant i he d'anar amb compte de no relliscar amb aquells regalets i caure de nassos per convertir-me en la riota dels altres. Allà dins, hi trobo el més enigmàtic dels deixebles del Mestre en plena feina. Orina amb abundància i puc apreciar el seu penis. Amb el membre semierecte, a causa del vi i de veure aquella arma, aquella esquena i aquell culet perfectes, m'atreveixo a parlar, encara que amb la boca pastosa i amb dificultat:
-Això de l'alcohol em desperta el desig. Tu que ets tan mascle però mai se t'ha conegut dona, t'animaries a fer-me una fel·lació d'amagat?
-A més d'homosexual, ets un hortera? Què és això de fel·lació? Parla com els homes!
-Una mamada, Judes. I t'ofereixo tretze monedes d'argent -dic després de regirar la bossa de cuir amagada sota la túnica-. És un bon tracte, oi?
-Tretze monedes d'argent per una mamada? Ets boig! Els romans me n'ofereixen trenta. I només per un petó!
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978