L'Oriolet i l'Oriolot

Un relat de: Mercè Bellfort

Hi havia una vegada un nan molt eixerit que es deia Oriolet. Vivia al bosc i era molt amic de tots els animals. Sempre que tenien un problema podien comptar amb ell. Un dia, després de visitar un esquirol acabat de néixer i la seva família, va quedar ben parat en veure unes petjades enormes al terra. Les va observar , les va resseguir amb els ditets i es va dir:
-Caram! És la primera vegada que veig unes emprentes com aquestes. Jo diria que per aquí ronda algú que s'ha perdut.
El nan no anava equivocat: distingia perfectament les petjades de tots els animals i les que estava veient no s'hi assemblaven gens ni mica. Com que era molt decidit i valent va començar a explorar tots els racons per on havia passat aquella mena de bèstia.
Després de caminar un parell d'hores es va aturar . Les emprentes havien desaparegut. Davant seu hi havia una cova molt gran que tenia tot l'aspecte de resguardar la presa que estava buscant. Sense por, deixà anar un crit d'autoritat que se sentí per tot el bosc. Els animalets ja havien entrat als seus caus perquè oloraven que alguna cosa grossa estava a punt de passar i sabien que només l'Oriolet era capaç de solucionar-ho.
Després del primer crit en va venir un altre que ressonà com un tro. Tot seguit avançà unes quantes passes, ja ben endinsat en la cova, i s'adonà que algú es movia. Més que moure's podríem dir que tremolava però no de fred, no, sinó de por. Curiosament era un cos gegant cargolat al terra. Tenia el cap molt gran i els ulls tan oberts que semblaven els d'un mussol. No obria boca, estava aterrat.
L'Oriolet va reaccionar de seguida i se li apropà tot dient:
- Hola, qui ets? Com et dius? Què fas aquí dins?
Massa preguntes per ser contestades en un moment. Aquell tros d'home estava gemegant i en prou feines li sortien les paraules.
- Que estàs fugint d'algun lloc? Algú et persegueix?- s'atreví a preguntar el nan-. Perquè si és així- continuà- jo et puc ajudar.
Aquestes paraules tan sinceres van arribar al cor del gegant que, poc a poc, va anar agafant confiança. Començà dient en veu baixa que s'havia refugiat al bosc perquè els gegants del poble on vivia l'havien expulsat per covard. Que no recordava el seu nom. Que si descobrien on era el matarien. Que no volia sortir d'aquell amagatall on se sentia protegit. Que...
-Mira, més val que posem fil a l'agulla. Això no pot ser! D'entrada vull que sàpigues que em dic Oriolet, i que tu et diràs Oriolot. Seràs el gegant Oriolot que farà tremolar les parets. Tinc un pla genial, bestial, brutal!
De seguida es van fer amics. L'Oriolot se'n feia creus d'haver trobat un ésser diminut amb tanta empenta. Escoltà bocabadat les estratègies que li explicava el nanet i no gosà dir res. Potser sí que funcionarien. Tot era qüestió d'arromangar-se i entrar en acció.
L'endemà mateix l'Oriolet i l'Oriolot sortien plegats del bosc en direcció al poble d'on el nostre gegant havia fugit cames ajudeu-me. Van creuar rius i muntanyes, camins empedrats i granges abandonades fins que, per fi, van arribar al seu destí. El poble estava situat en una plana extensa. Cridaven l'atenció les cases i els habitants que tenien uns tamanys monumentals. Aquells vilatans tenien un costum molt estrany:els encantava exhibir la seva valentia muntant unes lluites al bell mig de la plaça. Unes lluites a base de cops de puny. L'espectacle finalitzava quan un dels dos combatents quedava estabornit al terra. Per a ells era una forma molt divertida de passar el temps, però per a l'Oriolot era un calvari. Ell, incapaç de matar una mosca, va ser expulsat per les autoritats i amenaçat de mort si gosava tornar-hi.
Quan s'estaven apropant a la plaça tothom quedà amb un pam de nas. Semblava impossible que aquell covard s'adrecés amb pas ferm i segur cap a ells. Els estava desafiant? Volia venjar-se?
En el precís moment que els gegants es disposaven a envestir l'Oriolot alguna cosa començava a moure's dins la butxaca del seu pantaló: era l'Oriolet, ben amagat, que llançava unes fletxetes especials al coll de cada gegant que se'ls acostava. De mica en mica tots quedaren estesos i ben adormits: el líquid que contenia cada fletxeta havia fet el seu efecte.
Van passar unes quantes hores abans que els habitants de Vilafant, que així es deia el poble, es despertessin. En veure l'Oriolot tan tranquil i segur davant d'ells, mig abatuts encara, no s'ho acabaven de creure. Tot sol havia estat capaç de guanyar-los a tots, sense donar ni un sol cop de puny. Allò era estrany, estranyíssim. Les fletxetes havien desaparegut, no quedava ni rastre d'aquell invent. I tot, gràcies a la màgia de l'Oriolet invisible.
A partir d'aquell dia els vilafantins mostraren un gran respecte per l'Oriolot. Es van adonar que hi havia altres maneres de passar-ho bé sense fer anar els punys. L'Oriolet, des del seu amagatall, li va picar l'ullet a l'Oriolot i amb aquest gest tan simpàtic tots dos van sentir que no eren res l'un sense l'altre.
Es van acomiadar de tots els gegants i van decidir córrer món. Estaven disposats a viure junts noves aventures que els omplirien de felicitat.






Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Alliçonador i entretingut[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 02-01-2011 | Valoració: 10

    Quina parella d’amics més trempats que són l’Oriolet i l’Oriolot. M’ho he passat d’allò més bé llegint aquest conte. No hi ha res com l’enginy, oi? Molt més efectiu que la força. I ara em pregunto quines noves aventures viuran l’Oriolet i l’Oriolot. No t’has plantejat fer-ne una continuació? Ben segur que els petits en gaudirien, i el grans també.
    Bon Any Nou!

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • Ara... contes...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-12-2010 | Valoració: 10

    Ara... contes! La veritat és que no pares, vas d’un estil a un altre. Sembla que nio vulguis deixar cap registre en pau. Tots, tots els has de tocar i, no es pot negar que hi tens força traça


    Una abraçada Mercè!


    —Joan—


  • genial!![Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2010 | Valoració: 10

    Un conte molt entretingut, la teva imaginació no deixa mai de sorprendrem, toques tots els temes i amb aquella gracia innata que tan sols uns quants n'estan dotats .
    Et felicito Mercè, aquest conte segur que divertirà molt als nens i de passada és educatiu.
    Una forta abraçada

  • Hola Mercè![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-10-2010

    Aquest no te l'havia llegit, m'ha agradat molt, força original i divertit, al mateix temps que instructiu.
    Ens retrobarem al dels microrelats dels secrets?

    Fins aviat!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    uanra | 27-09-2010 | Valoració: 10

    La història m'ha agradat. Els personatges són molt sincers.
    M'ha semblat una mica increïble que unes fletxetes petites puguin adormir gegants. Són coses de la imaginació!

  • encertat conte[Ofensiu]
    panxample | 23-09-2010 | Valoració: 10

    per a petits i grans. cal trobar l'equilibri entre:
    l'Oriolet i l'Oriolot, estic segur que amb aquest conte el trobarem.
    L'oriol, en Joan, en Ramón i en Jaume ja ho han fet.
    felicitats
    Avant i força contes

  • Una parella singular[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-09-2010 | Valoració: 10

    Un cop llunyanes les vacances, i per tant la desconnexió de la xarxa que comporta l'estiu que ja ha acabat, i un cop ateses les urgències que de vegades ens imposa el començament del curs i altres prioritats diverses, he decidit tornar a passejar per RC i regalar-me unes estones de lectura.
    He volgut començat pels meus autors favorits i, evidentment, he vingut fins al teu espai... i d'aquesta manera m'he trobat davant d'aquesta parella singular i contrastada de personatges que has creat.

    Hi ha més d¡una possibilitat de metàfora a partir de les seves diferències físiques i d'estat d'ànim; també de lliçó a partir de l'èxit i l'enriquiment personal que aconsegueixen com a resultat de la seva col·laboració...
    No sé si els infants que llegeixin el conte les copsaran, però de ben segur que xalaran amb la vessant d'aventura que ofereix el teu relat, i percebran encara que sigui inconscientment els valors que el text transmet d'acceptació de les diferències, cooperació i ajuda mútua.

    I ara, esperant que l'estiu hagi estat bo per a tu, t'envio una abraçada amb les piles carregades i posades,
    Unaquimera

  • Un conte deliciós [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-09-2010

    que ens ensenya que els grans també necessiten del enginy dels més petits.
    Escriure un conte no és tan fàcil com sembla i s'ha de tenir una sensibilitat especial i tu la tens, estimada Mercè.
    Saps que aquest estiu vam anar, un dia, a dinar a l'Escala? No cal que et digui que et vaig recordar d'una manera especial.
    Una abraçada tot desitjant-te una molt bona tardor.

  • Un conte deliciós![Ofensiu]
    brins | 20-09-2010 | Valoració: 10

    Aventura, intriga, un nan, un gegant... Elements encertadíssims per a fer volar la imaginació dels petits lectors. Però no és tan sols una història d'aventures el que llegiran... és també un cant a l'amistat, una reflexió sobre la necessitat d'ajuda que tothom tenim.

    Felicitats, Mercè!

    Pilar

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 10