Llop

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
LLOP 

El cap va davant, el primer de quatre, entre els quals hi ha una femella que ha deixat els tres menuts a la llobera.
No ha estat l’udol del cap, que els ha posat en marxa, més aviat el rosec a la panxa: La fam que agullona.
De tant en tant, ranqueja. Li ve de lluny, el mal. Una ferida de guerra. 
Encara és negra nit. 
Fent drecera arriben quan clareja a una plana herbosa que fa graó al baixant de la muntanya, abans que aquesta s’aboqui a la vall. 
S’atura i s’aplana entre l’herba, manant als altres que facin el mateix. El flaire d’un ramat d’ovelles els arriba barrejat amb el del pastor que les guarda. Encara fa fred. El cus dormita aclofat a les cendres del foc apagat. Les quatre ombres s’arrosseguen panxa a terra cap a l’agosarada ovella que s’ha separat un tros del ramat.
Està cansat. Quelcom li anuncia que deixarà de manar. El pèl de l’esquena se li eriça, les orelles, dretes, giren d’ací cap allà captant l’alè de l’ovella, així com el despertar del bosc que han deixat al darrere. 
El seu gruny llança el senyal d’atac. El cos elàstic es projecta d’un salt damunt l’ovella babaua. La tomba, i d’una queixalada li arrenca mig coll. 
Ni un esbiec alerta el gos. 
Treballen en equip desfent la peça. Les entranyes són devorades allà mateix. L’ovella, alleugerida de pes és arrossegada muntanya amunt, cap al bosc. 
La llopada s’està repartint el trofeu entre els arbres quan, de sobte, un gruny els para en sec. Un llop jove, de llom negre i ulls petits, se’ls ha plantat davant mostrant les dents serrades sota el musell arremangat. 
Amb tot el coratge que li queda, el líder se li enfronta, grunyint ell també; o lluita o es dóna. Ho sap.
La femella fa un plany. Ell entén que és l’adéu, que es deu ara als llobatons que li xuclen la llet.
Llavors esclata l’escena de la rebolcada a fi de marcar-se les dents l’un a l’altre. El llop vell acaba a terra oferint-li la gorja al nouvingut. 
Sense matar, el nou líder menja.

Pseudònim
MOSTELA

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

290117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!