Cercador
Litúrgia
Un relat de: deòmisesS'emociona en admirar el fruit de tants anys d'esforços, de maldecaps i de contratemps. Ha estat una lluita continuada envers la seva família inclús, que l'han relegat a un lloc ínfim, gairebé a tocar de la mort i de l'oblit. Només li queda el respecte de la seva mare, que en el darrer alè encara s'interessava per la seva gran empresa. I heus ací la seva tossuderia feta temple erigit per embellir la ciutat i aplegar-hi els fidels de l'Església. S'han arraïmat davant de les tres portes d'accés per presenciar la primera missa que se celebrarà i, com un ramat de xais, hi han penetrat en silenci, amb l'ordre que pot seguir una multitud.
Després dels repics de les campanes, que anuncien el començament de la litúrgia, resta amb expectació i escolta el so límpid i clar de les notes de l'orgue, de les estrofes plenes de joia cantades pels creients. Sense cap mena de dubte sap quin serà el resultat d'aquesta cerimònia perquè s'ha esmerçat en materialitzar les seves idees. Quan es tornin a obrir les portes, aquella caterva haurà despertat finalment, i emprendrà un nou camí més proper, de letícia i de dubtes, tan humà com la incògnita del demà i del més enllà. A partir de llavors, cada persona no temerà la ira d'un Déu inexistent, que ell ha sabut encabir dins d'aquells murs ferms, massissos, sòlids: l'arquitectura perfecta del seu ateisme.
Comentaris
-
Enhorabona!!![Ofensiu]Agrupació.Relataires | 16-06-2019
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
***********************************
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Una vegada més...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 20-11-2018
Una vegada més m’has captat amb les teves descripcions. Una vegada més m’has fet mirar el diccionari, cosa que uns anys enrere, per a mi, era un fet habitual en els relats d’en Josep Lluis Cusidó Ciuraneta.
—Joan—
-
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 18-11-2018 | Valoració: 10
Un relat que m´agrada molt, perqué potser molts també son ateus com el teu protagonista
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978