Litúrgia

Palplantat davant de la basílica, n'observa la façana, satisfet de la seva obra acabada. Se sap de memòria els diferents matisos de la rosassa, cada fragment de vidre supervisat per ell abans de ser col·locat, tota escena que hi és plasmada. Podria enumerar les columnes i les claus de volta que suporten el pes de l'estructura o les dovelles que configuren cada arc, narrar les escenes que es formen en els vitralls dels finestrals laterals i traduir la simbologia usada en l'altar i en el presbiteri; tanmateix també seria capaç de llistar els noms dels sants i de les marededéus, representats en les capelles de la girola i de les naus laterals.

S'emociona en admirar el fruit de tants anys d'esforços, de maldecaps i de contratemps. Ha estat una lluita continuada envers la seva família inclús, que l'han relegat a un lloc ínfim, gairebé a tocar de la mort i de l'oblit. Només li queda el respecte de la seva mare, que en el darrer alè encara s'interessava per la seva gran empresa. I heus ací la seva tossuderia feta temple erigit per embellir la ciutat i aplegar-hi els fidels de l'Església. S'han arraïmat davant de les tres portes d'accés per presenciar la primera missa que se celebrarà i, com un ramat de xais, hi han penetrat en silenci, amb l'ordre que pot seguir una multitud.

Després dels repics de les campanes, que anuncien el començament de la litúrgia, resta amb expectació i escolta el so límpid i clar de les notes de l'orgue, de les estrofes plenes de joia cantades pels creients. Sense cap mena de dubte sap quin serà el resultat d'aquesta cerimònia perquè s'ha esmerçat en materialitzar les seves idees. Quan es tornin a obrir les portes, aquella caterva haurà despertat finalment, i emprendrà un nou camí més proper, de letícia i de dubtes, tan humà com la incògnita del demà i del més enllà. A partir de llavors, cada persona no temerà la ira d'un Déu inexistent, que ell ha sabut encabir dins d'aquells murs ferms, massissos, sòlids: l'arquitectura perfecta del seu ateisme.