L'IRA DEL CEL

Un relat de: E. VILADOMS
Plovia i plovia, descarregava amb fúria esbotzant rieres i torrents. El gra, sembrat feia poc, navegava pels corriols esculpits per l'aiguat. Suor malbaratada, collita de fam.
A les palpentes començà a baixar les escales, volia anar a la cort i fer un cop d'ull al bestiar. S'adonà que xipollejava, l'aigua entrava per sota les ventalles i sortia per la porta de l'eixida sense aturador. A les golfes un clonc-clonc intermitent li feia saber que les velles teules havien dit prou.
La claror d'un llampec esquinçà per uns moments la negror del cel. A l'era, carro, eines i atuells eren arrossegats pendent avall. Havia de sortir com fos a deslligar els gossos, les pobres bèsties romanien a banda i banda del barri amb l'aigua gairebé fins el coll. Es descalçà i palpà la butxaca dels pantalons per confirmar que hi havia la navalla que sempre l'acompanyava, s'apujà els camals fins més amunt dels genolls i prengué també una aixada, més per utilitzar-la com a bastó on recolzar-se que per fer-la servir. De totes maneres intentà cavar una petita rasa que desviés l'aigua que entrava a la casa, la pluja el fuetejava sense pietat, no podia ni obrir els ulls, no podia fer un pas. Xop i abatut tornà a entrar a casa.
"L'ira de Déu s'abatrà sobre tots vosaltres, pecadors. Com feu amb Sodoma i Gomorra, com li arribà al poble d'Egipte... Colla d'idòlatres i pagans, us refieu més de les fetilleres i llurs encanteris que de la voluntat divina. Els que jaieu amb la germana, amb la filla... El càstig del cel no trigarà a arribar." Havia dit el rector des de la trona en el sermó del diumenge.
La cortina de pluja es feia més i més espessa.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-03-2013

    per la tria del relat, amb una narració molt acurada i ben portada fins a un final de conseqüències bíbliques.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-03-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 03-03-2013

    Em fa molt feliç la selecció del relat.
    Gràcies per escollir-lo i, sobre tot, gràcies per les 1340 lectures que fins aquest moment han tingut els meus pecats! ;)

  • Enhorabona!!![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Sotanes apocalíptiques[Ofensiu]
    rautortor | 23-02-2013


    Jo vaig entrar al seminari de la Seu quan tenia onze anys. En part, perquè el capellà, per tal de mantenir el seu estatus de salvador del món –crec jo–, ens amenaçava contínuament amb el foc de l’infern. Més tard, però, després de deixar els estudis per prescripció mèdica, em vaig adonar que, malgrat certs inconvenients, havia fet bona tria –atesa la meva situació familiar, difícilment hagués pogut accedir als ensenyaments secundaris i superiors–, però això ja forma part d’una altra història.

    La teva història, tot i que no en determines l’època, demostra una clara visió d’aquells temps i d’aquelles circumstàncies en què les sotanes gaudien –i gaudeixen– de grans privilegis, fins i tot de pronosticar la fi del món o, si més no, d’aconseguir que una tempesta descomunal ho semblés.

    El relat és progressiu i ben detallat. L’ambientació és perfecta i ben documentada. I el final, deixat anar de forma imprecisa i ambigua, obre una incògnita interessant que referma el suspens de la narració. I si fos veritat? Els déus, certament, tenen aquestes coses.

    Bon relat.

    Raül

  • Ira celestial[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-02-2013

    Un relat angoixant, que es llegeix amb la mateixa tensió que traspua de la història. La ira del cel en estat pur. Un gran relat.

  • Culpables de qualsevol mal,[Ofensiu]
    allan lee | 16-02-2013

    i tot són càstigs pels oprimits, com si no n'hi haguera prou en tenir una vida dura i cansada. aquest cop van ser els fornicadors- com passa sovint a l'esglèsia de déu- qui van fer descarregar la ira. Boníssima posada en escena, hom veu la corrent i els gossos lligats, tots els detalls traçats vigorosament...bo de llegir i tornar-hi. Una abraçada

    a

  • Intrigant[Ofensiu]
    iong txon | 16-02-2013

    …però m'he quedat amb ganes de més. Molt ben ambientat, m'ha agradat força.

  • E.Viladoms[Ofensiu]
    Gabriel M. | 16-02-2013 | Valoració: 10

    La pluja, el camp, bones descripcions, alguna petita angoixa passejant pel teu escrit.
    M'ha agradat molt.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

81201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.