LIDERATGE

Un relat de: MariaM
Des de fa anys, en algun moment del dia caic en el mateix parany. Em passa quan soc a l’exterior, sortosament, i contemplo fascinada el que m’envolta, per insignificant que sigui, o tal vegada per això. Parlo de la natura i del que l’habita, es clar. En general, aquestes coses no són pròpies de la ciutat, dels carrers o de la sala d’estar de casa.
Perquè es doni la circumstància, necessito tan sols un banc en un parc, o en l’espai reduït d’un jardí, o un arbre on recolzar-me. Com ara fa una estona, quan contemplava hipnotitzada una carrera; no podia apartar la vista del que estava veient.
Era asseguda a prop de la porta, en un graó de l’escala d’accés al jardí; menjava un entrepà de cereals, untat amb tomàquet, no me n’adonava, però, de tant en tant se’n desprenia una molla, o una llavor, o les dues coses. Em mirava els coloms que guaitaven al voltant, però, els deuria semblar poc o petit el que hi veien i aixecaven el vol.
Mirant-los a ells que depreciaven les engrunes, he descobert una corrua de petites criatures. De ben segur que al principi d’asseure’m i clavar les primeres mossegades a la menja, haurien de ser dues o tres, però, just en aquells moments, ja n’eren una filera. Totes lluitaven pel mateix, i ho feien amb ganes. Necessitaven que el perill pengés del seu cap per empetitir-se, fer un pas enrere per tornar i empènyer amb més força.
A mesura que passava el temps s’engrandia el meu dubte; no podia entendre per què aquelles formiguetes que s’atrapaven les unes a les altres, la que s’endugués el botí no podia ser el líder que jo cercava pel meu relat. I he decidit que sí, ella ha estat per avui la líder, la “capitost”.
Tinc un problema, tal vegada gramatical, però, existeix la capitost en versió femenina?

Comentaris

  • Hola Maria[Ofensiu]

    La Viladoms té raó, aquest relat hauria de ser pel mes vinent. Si vols presentar-ne un altre, ets a temps per donar aquest de baixa i enviar-ne un de nou.

    Sempre, però, que ens ho comuniquis via correu electrònic a: concursos.arc@gmail.com

    No ho facis sense avisar, ja que hi ha tota una logística per cada relat rebut, i ens faries anar una mica malament sense l'avís previ.

    I si el vols deixar, doncs creus que també es pot encabir en aquest mes, no cal que facis res.

    Esperem el teu correu.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • el tema d'aquest mes[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-04-2022

    Bo, però, o m'he equivocat jo o el lideratge és el tema del mes vinent.
    T'ho dic, perquè com que encara no hem arribat al dia 20, el podries treure i penjar-lo el mes vinent. Consulta-ho amb l'organització.
    Aquest mes el tema és l'imprescindible, o així ho he entès.

  • La formiga d'or.[Ofensiu]
    Nil | 08-04-2022

    Sovint estem tan absorts per la quotidianitat del fer de cada dia que ens oblidem del devenir de les petites coses que ens envolten d'ací i d'ella. Aquest entrepà ha fet les delícies del teu dia en despertar en tu reflexions que et fan ésser més sensible i contactada amb tu mateixa. Nil.

  • Filera de formigues. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-04-2022 | Valoració: 10

    Bon relat.
    Les formigues em menjaven les engrunes. Realment molt enginyós aquest relat i molt original. Quanta fantasia li has posat, MariaM.
    Però has posat aquest relat en el mes d'abril i toca en el mes de maig. Dic jo.
    Encara no han revisat tots els relats del mes d'abril. Crec que t'has avançat prou.
    Cordialment.

  • Líder[Ofensiu]
    Prou bé | 07-04-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt descriptiu i bonic del lideratge que pot ser present en qualsevol societat d'éssers vius per petis que siguin!
    Sort!
    Amb total cordialitat






  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: