L'home gris

L’HOME GRIS

S'ha posat les seves millors robes. Els pantalons de pinça grisos amb la camisa de la boda, aquella que li va regalar la mare perquè, una vegada més, ell no podia pagar-s'ho. La jaqueta americana grisa a joc, els mitjons grisos i les sabates de sola foradada, però amb cordons nous. L'ànima, també grisa. De vegades, a primera hora del matí, davant del mirall, podia arribar a tenir l'ànima incolora, quasi transparent. Era quan se sentia millor, perquè pensava que en acabar el dia la podria tenir d'algun color maco, com en els dies en què era feliç.

Avui, de bon matí, ha rebut la carta d'una antiga amiga. Bé, en realitat d'un antic amor. Això l’ha posat feliç, i de seguida s'ha anat a mirar al mirall per veure que la seva ànima exhibia un càlid color groc, que el feia sentir com un fill del Sol. Ha pensat que potser avui sí que seria un bon dia per anar a l'entrevista i aconseguir la feina. Podria ser l'inici per refer-se dels últims temps, que no l'han acompanyat gaire. L'oferta no semblava gaire atractiva econòmicament, però s'ajustava als seus coneixements.

Ha arribat puntual, com sempre fa. Un home gras amb olor de puro l'ha rebut. Li ha fet algunes preguntes sobre la seva especialitat i amb el cap ha anat aprovant tot el que escoltava. Semblava que era el perfil ideal pel lloc. L'home gras se l'ha quedat mirant als ulls molt fixament, com si li pogués veure l'ànima, per acabar dient:
-Miri, sens dubte és vostè el tipus de persona que estem buscant. Home experimentat i amb coneixements. Estem segurs que seria una gran incorporació, però... aquí no ens podem permetre grans alegries ni fer entrar en confusions a ningú. Aquí necessitem gent amb l'esperit gris, algú que no es permeti l'error de voler ser feliç, perquè senyor, vostè és només un treballador.


Pseudònim
IVAN IVANOVICH