Cercador
L’herència del pare
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
L’herència del pare
Abans de marxar per sempre, el meu pare em va deixar un tresor. Potser no era una fortuna, però tot el que ell tenia. I jo no soc ningú per anar en contra de la seva última voluntat. No era pas or el que em va deixar. No brillava resplendent per sobre de tot. Però era igual de resistent que aquell noble metall. Era un regal per sempre. I, amb això, jo en tinc prou.
Al capdavall, és l’únic que em queda del pare, i m’hi penso aferrar amb desesperació fins que ens tornem a veure. No és terrorífic pensar que arribarà un dia en què les seves memòries es perdran difuminades dins la meva pobra ment? Un dia en què seré incapaç recordar aquella olor tan peculiar que sempre feia? Per això, m’abraço a la seva petita fortuna, i els fantasmes que l’envolten. Sé que ell voldria el millor per mi.
El meu germà, en canvi, no va rebre res. Coneix el meu petit tresor, però crec que no l'entén. Potser està gelós de no tenir una connexió com la meva amb el pare. Sempre he sigut especial. Potser per això encara no m’ha vingut a veure.
Crec que la setmana que ve em deixaran tornar a sortir. Espero que em tornin ja els cordills de les sabates.
Et trobo a faltar, pare.
Tu sabies, quan vas marxar, que la depressió és un trastorn mental hereditari?
Pseudònim: Amanda Cavaletti
Abans de marxar per sempre, el meu pare em va deixar un tresor. Potser no era una fortuna, però tot el que ell tenia. I jo no soc ningú per anar en contra de la seva última voluntat. No era pas or el que em va deixar. No brillava resplendent per sobre de tot. Però era igual de resistent que aquell noble metall. Era un regal per sempre. I, amb això, jo en tinc prou.
Al capdavall, és l’únic que em queda del pare, i m’hi penso aferrar amb desesperació fins que ens tornem a veure. No és terrorífic pensar que arribarà un dia en què les seves memòries es perdran difuminades dins la meva pobra ment? Un dia en què seré incapaç recordar aquella olor tan peculiar que sempre feia? Per això, m’abraço a la seva petita fortuna, i els fantasmes que l’envolten. Sé que ell voldria el millor per mi.
El meu germà, en canvi, no va rebre res. Coneix el meu petit tresor, però crec que no l'entén. Potser està gelós de no tenir una connexió com la meva amb el pare. Sempre he sigut especial. Potser per això encara no m’ha vingut a veure.
Crec que la setmana que ve em deixaran tornar a sortir. Espero que em tornin ja els cordills de les sabates.
Et trobo a faltar, pare.
Tu sabies, quan vas marxar, que la depressió és un trastorn mental hereditari?
Pseudònim: Amanda Cavaletti
Comentaris
-
quin regal?[Ofensiu]Atlantis | 25-02-2024
Potser és el de menys, però ben contat el record del pare a partir d'una noia amb depressió. Una última pregunta oberta deixa el relat amb suspens.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!