Cercador
L'estranya conversa [tercera trucada]
Un relat de: Joan Gausachs i Marí*
Riiing, riiing, riiing!
-Sí, digui'm?
-Sí, digui'm?
-Hola, Honorat, sóc la Cristina.
-Sí, ja ho sé!
-Sí, ja ho sé!
-Escolta, Honorat, per què... per què em contestes dues vegades?
-Si només he contestat una vegada... encara que sembla que hi ha alguna interferència...
-Cristina, em sembla que hi ha un graciós que s'ha posat pel mig.
-Però... però amb qui parlo?
-Amb l'Honorat!
-Amb l'Honorat!
-Ui, ui, ui... Honorat que em sembla que te'n riguis, de mi...
-I ara, Cristina, sóc incapaç de fer-ho.
-Com vols que em rigui de tu? Com vols que em rigui de tu... ara que he tornat a sentir la teva veu tan dolça...
-Honorat, penja!
-Jo no penjo pas!
-Ni jo, que pengi l'altre!
-Honorat Pardines!
-Sí, Cristina, digues, què vols?
-Que pengis.
-Honorat, que no sents la Cristina? Penja d'una vegada!
-Jo penjaré quan vulgui! Cristina, tu m'has trucat a mi... no?
-Honorat Pardines t'he dit que pengis.
-Honorat Pardines, com s'han de dir les coses perquè creguis?
-Tu, sense nom, a veure si calles i no et poses en converses alienes.
-Això, això... Honorat... Honorat dos, com et dius en realitat?
-Cristina, no li donis conversa i digues-li que pengi.
-Tu, Honorat antic, a veure si calles d'una vegada.
-Calleu tots dos una mica! I ara Honorat nou, contesta com et dius en realitat.
-Honorat!
-Cristina, no te'l creguis, l'Honorat sóc jo.
-Honorat Pardines, si no vols penjar, almenys calla una estona!
-Està bé, ja callo...
-Que obedient!
-Honorat nou, t'ho torno a preguntar: com ets dius en realitat?
-Honorat...
-Cristina no te'l...
-Honorat Pardines calla d'una vegada o no et trucaré més.
-Està bé, està bé!
-Honorat Pardines a veure quanta estona estàs sense dir res.
-...
-Honorat dos, no t'ho tornaré a repetir. Com et dius de veritat?
-Cristina... veuràs... actualment ja em dic Honorat, va semblar que t'agradava...
-Encara no m'has contestat! Què... què dius? Que t'has canviat el nom... per mi?
-Sí! Estàs contenta?
-Ja et vaig dir que, Honorat, no m'agradava gens!
-Doncs jo no el trobo tan lleig...
-Tu calla!
-Tu calla!
-Calla tu també, Honorat dos, a l'Honorat Pardines només li puc dir jo que calli.
-Ho has sentit, nanet? Doncs a callar!
-...
-...
-...
-Honorat dos... Au va! Digue'm... com et deies...
-Josep Anton Felip Froilà de Tots...
-I amb el nom de tota la família sorties al carrer?
-Què vols dir ara?
-Calleu, calleu!
-El que t'estic dient, com eres capaç de sortir al carrer amb...
-Això no m'ho diries a la cara...
-A la cara i on faci falta...
-Doncs quedem per continuar la conversa...
-Quan vulguis...
-On quedem?
-On vulguis...
-Quan?
-Quan vulguis...
-Està bé, ja que no em feu cas, penjo!
-No, Cristina, no!
-No, Cristina, no!
-Cling!
-Cristina...!
-Cristina...!
-Honorat!
-Honorat!
-...
-...
23/08/2009
Comentaris
-
A la revista MOMENTS de novembre del 2009[Ofensiu]nuriagau | 10-06-2010
va aparèixer aquest relat sense aparèixer la referència de relatsencatala.cat. Mira les planes 18, 19 i 20.
-
Ondia, Joan,[Ofensiu]aurora marco arbonés | 03-01-2010 | Valoració: 10
tu sí que en tens d'imaginació! Com t'ho empesques tot això?
Apa, en volem més.
Aurora -
Tercer hola,[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-09-2009 | Valoració: 10
Repeteixo, originals divertides i sorprenents aquestes converses telefòniques, He passat una estona molt agradable llegint aquets relats.
Una cordial salutació
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
-
sense cap discusió[Ofensiu]ANEROL | 09-09-2009
divertit`i àgil, el relat
-
Riiiiiiiiiing!!![Ofensiu]Mercè Bellfort | 08-09-2009 | Valoració: 10
- Escolti... que hi és el senyor Joan? Sí o sí?
- No repeteixi, caram.
- És que volia, volia dir-li dir-li que m'ho he passat molt bé llegint-lo.
- Molt bé... ja li ho diré.
- Aix... no repeteixi, caram!
- Pengi, sisplau.
- Penjo, sisplau
-Adéuuuuuuuuu!
-Adéuuuuuuuuuuuu!
Pip...pip...piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip!
Mercè
Valoració mitja: 10
l´Autor
124 Relats
1298 Comentaris
183406 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.
Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Últims relats de l'autor
- Diuen que hi ha un país...
- La veu de la història: Cristòfol Colom
- En Jordi, la princesa, el drac i el cavall
- Passejar en el temps...
- Ella, ell, l’altre i l’armari
- Qüestió de subsistència
- Somni daurat
- Cinema terrorífic
- Un país de fantasia
- Aniversari [7] Els testos s’assemblen a les olles
- Aniversari [6] Duet per a una sarsuela
- Aniversari [5] Ja n’hi ha prou d’aquests colors!
- Aniversari [4] Alguna cosa hem de fer
- Aniversari [3] Una actuació estel·lar
- Aniversari [2] La fe veritablement és una virtut?