Cercador
L’ESQUELET DE LA PARAULA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La Lali tot just tenia sis anys el dia que va descobrir aquella cambra. Va baixar al soterrani de la casa i va trobar l’horror. Una infinita estança, freda i lúgubre, fosca i descurada. Les dimensions de l’espai eren inabordables. Les parets eren de textura rugosa, empaperades amb paper de diari i revistes. Eren notícies amb fotografies de nadons, nenes, dones, àvies. «Una mujer de Madrid, primera víctima de la violencia machista en el 2017. / Asesinada una anciana de 81 años en Súria, el sospechoso principal es un hombre que se habría suicidado tras atacarla. Bombers y Mossos estaban buscando a la anciana desde el jueves por la noche. / La mujer asesinada en Barcelona denunció 20 veces a su pareja. / Dos casos de violencia machista en Galiza y uno en Catalunya dejan tres mujeres asesinadas durante este pasado fin de semana en el Estado español. / Una mujer de 25 años natural de A Coruña, fue asesinada la pasada madrugada del sábado en Vigo a manos de un compañero de trabajo con el que mantenía una relación sentimental esporàdica. / Un hombre en libertad provisional por maltrato a su mujer la mata en plena calle, abril 2002. / La mujer asesinada en Santander fue apuñalada por más de una persona. /Una mujer italiana se suicida tras la divulgación de un video sexual en el que aparece realizando sexo oral a su compañero. El “¿Estás filmando? Bravo", que le dice a su amante en el clip se volvió viral en línea y fue impresa en camisetas, fundas de teléfonos inteligentes y otros objetos.»
Al sostre, lluminària de l’edat mitjana amb espelmes, plovent cera sobre l’arena del terra. La Lali va abaixar la vista. A terra, tot eren ossos de diferents mides. Pols, escarabats, ratolins, estèrnums. Es va ajupir i agafà un fèmur: feia 9cm, era de nadó. Una pelvis, un húmer, diverses escàpules. Un ratolí blanc passejant per l’orbita d’un crani, milers de formigues fent fila per sobre una costella. Olor fètida, putrefacte. El fil musical: sorolls, campanes, gemecs, cançons de nana, crits, grinyols. Ensopegà amb un braç i va caure a terra, el tocà amb el dit índex. Gust a fong florit.
La Lali tot just tenia sis anys quan va organitzar tots aquell esquelets en forma de lletres. Va pujar per les escales per prendre perspectiva. «Ens volem vives» s’hi llegia des de dalt.
llargia
Al sostre, lluminària de l’edat mitjana amb espelmes, plovent cera sobre l’arena del terra. La Lali va abaixar la vista. A terra, tot eren ossos de diferents mides. Pols, escarabats, ratolins, estèrnums. Es va ajupir i agafà un fèmur: feia 9cm, era de nadó. Una pelvis, un húmer, diverses escàpules. Un ratolí blanc passejant per l’orbita d’un crani, milers de formigues fent fila per sobre una costella. Olor fètida, putrefacte. El fil musical: sorolls, campanes, gemecs, cançons de nana, crits, grinyols. Ensopegà amb un braç i va caure a terra, el tocà amb el dit índex. Gust a fong florit.
La Lali tot just tenia sis anys quan va organitzar tots aquell esquelets en forma de lletres. Va pujar per les escales per prendre perspectiva. «Ens volem vives» s’hi llegia des de dalt.
llargia
Comentaris
-
Redéu![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-05-2018 | Valoració: 10
Ostres, quin relat més impactant! Els maltractaments, aquesta lacra que ens acompanya tan sovint, per desgràcia, transformat en un relat de por magnífic. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!