BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. SUPERMAN.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
SUPERMAN: El va pensar Nietzsche en un deliri de poètico-filosòfic. Hitler va pensar que era ell, cosa que no hagués tingut més importància si no fos perquè els alemanys també van pensar que era ell (Hitler) i després els americans van fer la cosa més sensata que es pot fer amb aquest tipus d’idees extravagants i perilloses: fer-ne un còmic.

Un home, per definició ni pot ser un súper-home ni pot ser un infra-home. Un home és un home, sil•logisme fàcil que no sempre es té en compte, perquè si es tingués en compte els homes no serien tractats amb la desigualtat amb que són tractats pels propis homes (i ja no diguem pels déus).

Però tot l’anterior potser té més a veure amb les persones – tot i que SUPER-WOMAN te tot un altre sentit – que no pas amb els mascles. La pregunta és: volen les senyores que nosaltres siguem una mena de súper-homes?

No sé. Suposo que hi deu haver de tot. Fins i tot, en cas de voler un súper-home, no tinc clar si això voldria dir per a cada dona el mateix. Totes les dones tenen el mateix ideal d’home? No n’hi ha que s’estimen els poetes, d’altres que s’estimen els esportistes, d’altres que s’estimen els rics, d’altres que s’estimen els idealistes i d’altres que estimen sense saber massa perquè estimen?

Deia el savi La Bruyère –que oblidats tenim els moralistes francesos en un moment en que són més necessaris que mai, Déu meu!- que no som estimats per les nostres virtuts sinó per les nostres febleses. No sé. Juvenal diu que cap home no s’estimaria una dona perfecta. No sé. Els que hem viscut uns quants anys sabem que, a vegades, l’amor truca a la nostra porta de forma inesperada i ens fa seus amb una simple mirada. No li cal més. D’altres, el procés es llarguíssim fins que es construeix un pont entre dues ànimes i dos cossos. I així la casuística és infinita perquè les persones som individus i individus amb història a més a més.

En fi, jo sé que mai cap dona m’ha estimarà ni m’ha estimat per ser un súper-home. Sí, que crec que tinc algunes febleses seductores. I intento ser bo i divertit i cavallerós. I sóc poeta. I sóc poeta. I qui no es conforma és perquè no vol.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: