BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA, PORNOGRAFIA.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
PORNOGRAFIA. L’art ancestral ens parla d’una veritat i d’una mentida. La mentida són els Déus, als qui fem responsables de tots els fracassos de les nostres impotències. La veritat és el sexe, que és l’impuls de la vida per la vida, del desig pel desig, del plaer pel plaer. Es obvi que això de frívol no en té res. Parla de la nostra essència com a éssers vius, que és la clau de volta de la nostra essència com a persones.

Una altra cosa es l’etimologia de les coses. Pornos és prostituta en grec. I, per tant, porno gràfic és el dibuix de la prostituta o l’art de la prostitució. O sigui, s’equipara l’art sexual a l’ofici d’aquella dona o home que practica sexe a canvi de diners. I a aquest ofici ancestral, a més, se l’eleva al més vergonyós que pot exercir una persona. A partir d’aquí la pornografia per definició es vergonyosa perquè no ens parla de les persones que fan sexe per diners, a un carrer o a un meublé, sinó a una pel.lícula, una night club, etc...

I encara hi ha una tercera perspectiva, crec, que és que la pornografia que ens arriba actualment, de forma majoritària, com passa en gairebé tot el que ens arriba en aquesta societat consumista i idiota, és d’una qualitat ínfima. De la mateixa manera que ens arriba una literatura de consum, una música de consum, una gastronomia de consum etc...ens arriba una pornografia de consum tant esquemàtica, tant fàcil, tant infantil que fa pena. Es com un McDonals de l’art sexual. Potser hi ha gent no sap que la llagosta de l’art sexual també existeix.

Suposo que per això, a la pornografia que està feta amb talent, intel.ligència, sensibilitat se li dona el nom d’erotisme, es a dir, el del Déu de l’amor. El problema està en que estem tant malalts i confosos que al que hauria de ser la expressió màxima de la sexualitat humana en el sentit que està revestida d’amor humà i, per tant, és sexual però també metasexual, l’acabem conceptuant com a pornografia light, es a dir, en una pornografia tímida, beata i vergonyant, quan de fet, hauria de ser tot el contrari la representació artística de la sexualitat plena. D’aquesta mena d’obres n’hi ha un fotimer però potser l’exemple més conegut i tòpic són la sèrie Emmanuelle. La Kristel es definia ella mateixa com un pallasso amb pits i ja es ben bé això, amb perdó dels pallassos.

No cal dir que hi ha grans excepcions com Malizia, Instint Basic o Llunes de Fel per posar exemples cinematogràfics d’un gran voltatge passional on la força del desig ho arrossega tot. Un llibre eròtic excel.lent i ja no tant morbos és “L’insostenible lleugeresa de l’ésser” de Kundera que, per a mi, és la millor novel.la eròtica de tots els temps.

El consum solitari de pornografia per a masturbar-se és tràgic. Qui necessita desesperadament un altre per fer l’amor i el fa sol pateix una buidor dolorosíssima. No es quelcom risible, sinó quelcom que ens hauria de provocar una pena profundíssima als que tenim una mínima empatia humana

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: