9N: CATALANS, CATALUNYA! ARA SÍ – SI!

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina

Quantes generacions de catalans han plorat de ràbia perquè no han pogut viure un dia com avui? Quantes generacions celebraran en el futur que haguem estat capaços de construir un dia com avui? Som l’argolla història que uneix dos segments totalment diferents de la cadena la nostra història: l’una és la cadena que enfonsada, bruta i impotent; l’altra és la cadena que s’enlaira, néta i potentíssima.

Podem pensar en el que se’ns va arravatar a Casp, podem pensar en les muralles caigudes del 1714, podem pensar en els nostres màrtirs del 1939, amb el president Companys al capdavant, però, sobretot, hem d’estar orgullosos d’un poble que, malgrat tot els malgrats – i els malgrat han estat hòsties que ens han caigut de totes bandes – ha sabut resistir, ha estat capaç de continuar sent, de no perdre la seva essència de nació europea, pirinenca i mediterrània. Mirar tots els calbots, totes les agressions que hem rebut i veure que encara hi som, i que hi som amb unes ganes de viure en llibertat esclatants, és emocionant.

Avui serà un gran dia. Els catalans el convertirem en un gran dia. No ens cal ningú més. Igual que no ens ha calgut ningú més per a romandre com a poble. Quan hi algú que diu que no assolirem els nostres objectius perquè no tenim prous suports internacionals somric: si parem l’economia catalana una setmaneta tots els suports internacionals ens vindran de cop. Quan Europa vegi que això nostre, a més de ser absolutament just – i el que és just és simplement votar – va de debò, s’acabaran els romanços i obligaran el govern espanyol a baixar del ruc (al cab i a la fi, Espanya a Europa és bàsicament un problema, un deutor irresponsable i poc de fiar, res a veure amb el que representem els catalans, modèstia a part, és clar ).

Fruim del dia. Pensem d’on venim i on volem anar. Pensem en els nostres avis i rebesavis i com van ser abatuts injustament. Pensem en els nostres fills i en els nostres néts i com tindran unes novíssimes ales per construir una vida millor, més lliure, més igualitària i més fraternal.

Demà la política la farem els ciutadans i, com diu en Llach, “I amb el somriure la revolta!”, demà aquest dia és arribat; bona revolta i que somrieu molt!!!!!!

Comentaris

  • Estem a tocar...[Ofensiu]
    reusenca | 11-11-2014

    Molt bé Tomàs. Estic amb tu. No cal afegir gaire cosa. Endavant… Ara ve la feina grossa, certament no ho tenim tot guanyat, però estem a tocar. Ens ho mereixem i hi arribarem.
    Una abraçada amb complicitat.
    Carme

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: