BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. MASCLISME.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
MASCLISME: No vull ser masclista, però, malgrat jo mateix ho sóc. No en el camp teòric on discutir la igualtat mental i de drets i obligacions i d’oportunitats amb les dones em sembla una bajanada idiota, però si en el terreny de la praxis, sobre tot de la praxis domèstica (evidentment estic a favor de que les dones ocupin tots els càrrecs públics i privats per als que estan capacitades, es a dir, tots). També em sembla evident que una relació de parella ha de ser d’igual a igual, és més, penso que si no és d’igual a igual no té ni gràcia ni sentit.

El meu camp de batalla és la casa, la vida domèstica etc...I si he de dir la veritat – i crec que això es tracta – és que he estat malcriat. Fill únic, he estat criat per a ser servit i no per a servir, ni tant sols per a servir-me. Això ho va fer ma mare, una dona a la que he estimat molt però que crec que em va educar per a ser masclista ( val a dir que, anys a venir, quan ma mare i la meva sogra vivien a casa, se’n feien creus que jo “deixés” sortir a sopar a la meva dona amb les seves amigues; es a dir, que la meva sogra també considerava que jo havia de ser masclista per anar bé).

Després ve la dona. La dona no vol compartir les feines de casa. No sé si no vol perquè sap que no estàs preparat o si no vol perquè sap que el fet de compartir-les és compartir un poder important (aquí ruc no hi ha ningú). L’acord té una mica de pèrfid: deixaràs de no fer res, però passaràs a ser ajudant. És a dir, estaràs en un lloc subordinat. Val a dir que a tu ja et va bé, que no planteges la igualtat per tal de tenir la casa arreglada, treure la pols, planxar, comprar o cuinar. Ja et va bé que la responsable sigui ella i a que tu et toqui estendre la roba de tant en tant, servir la taula i poqueta cosa més.

I en aquestes l’economia progressa i arriba la noia que ens ve a ajudar. La situació encara es radicalitza més: ja ni estenc la roba, serveixo i retiro la taula de tant en tant i ella li diu a la noia tot el que ha de fer (jo no en tinc ni idea, és clar ).

Passen els anys així. La noia cada vegada ve més hores. Les filles aprenen a fer algunes coses (no gaires). I arriba la separació. I marxen l’esposa i les filles, però la minyona es queda i decideixes que ja no faràs res, res de res de la casa perquè no t’interessa. I passes un any així.

Fins que una amiga et fa veure la realitat: domèsticament ets un inútil. T’han educat per a ser un inútil i tu ho has consentit. Doncs bé, en aquest àmbit, en l’àmbit domèstic, masclistes són aquells homes que es creuen amb el dret a ser uns inútils. Jo no em crec amb aquest dret. No el vull tenir. Vull esdevenir un home útil per a mi i per als altres. Vull tenir una relació d’igual a igual amb una dona. No vull una altra mare. No vull una altra minyona. No vull dependre d’ella i-com que sé que depenc d’ella a nivell emocional, a nivell pràctic- intentar muntar-m’ho per a que ella depengui de mi.

Sense independència no hi ha llibertat. I sense llibertat no ha amor. Vull esdevenir lliure i que m’estimi una dona lliure. Vull esdevenir independent i que m’estimi una dona independent. És això.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-04-2015 | Valoració: 10

    Fantastic el relato, espero la trobis
    Montse

  • Molt Interessant[Ofensiu]
    Ibeth | 29-04-2015

    Llàstima que la majoria d'homes s'adonin d'aquesta realitat només després de la separació. És clar que n'hi ha que no se n'adonen mai...:-)
    I tens molta raó quan dius que les dones no cedim el poder, som tan culpables com vosaltres.
    Jo no n'era conscient, fins que la meva exparella i jo vam anar a viure junts fa mooolts anys i li vaig dir "Espero que m'ajudis en les tasques de casa" i ell em va respondre "Ajudar-te? No és clar que no. Que és que són només teves les tasques de casa?" llàstima que amb el temps se'n va oblidar...

  • prou a ser inutils[Ofensiu]
    EMBOIRAT | 08-12-2014 | Valoració: 8

    M'ha semblat fantastic que arribis a aquesta conclusio. Jo sempre he pensat que lo que et puguis fer tu que no t'ho faci un altre. Es important sentir-se indepeendent i no dependre de ningu al menys en coses basiques. Endavant.