LES CAMES DE LA PRETTY WOMAN

LES CAMES DE LA PRETTY WOMAN

Cada dilluns al matí no treballo i puc endinsar-me en el món que més m’agrada: el cinema. Assegut al sofà de cassa, amb el comandament a distància, la cervesa i les crispetes no em cal res més. La Julia Roberts se’m presenta com sempre supèrbia a Pretty Woman i jo en gaudeixo.
Tanmateix fa unes setmanes em vaig assabentar per internet, maleït internet, que les cames, en les escenes més eròtiques, no eren pas les seves. Per Déu! Cames d’un metre deu, que es vestien a poc a poc amb unes mitges blanques que pujaven a batzegades fins a arribar a la cuixa; cames que s’insinuaven amb un frec a frec enmig l’escuma de la banyera; cames atrapades per un vestit d’alta costura parisenca que caminaven sensualment; cames que imaginava entrellaçades ben fort entre les meves... Quina decepció! Amb tot, se m’obria una oportunitat: buscar les cames de la Pretty Woman!
I així ho faig, a la feina, fent de dependent en una sabateria. Quan tinc asseguda davant meu una clienta, adopto la posició de cavaller i amb el genoll a terra li mostro la sabata com si fos un tresor i, si em permet, la hi encaixo al peu. Tot seguit quan es mira les sabates al mirall, jo observo les cames, de baix cap a dalt. No sigueu malpensats! No soc pas una persona perversa, com a molt soc obsessiu, però ben innocent.
Avui, però, he tingut un daltabaix. Quan tornava a casa he vist les cames que buscava, les cames perfectes. Un cop he superat el meu astorament, he volgut seguir-les de ben a prop, però he entrellucat unes altres que avançaven en sentit contrari. He dubtat: no sabia a quines seguir. Ja ho podeu dir: soc un sabatot! El moment de dubte ha fet que perdés les quatre cames!
És dilluns i us confesso que és més gratificant buscar que no pas trobar. M’oblidaré de les cames de la Júlia... Miro la pantalla i veig la seva boca insinuant, amb uns llavis carnosos i humits de somriure encisador que, quan riu, t’obre tot un univers.
Ja sé el que buscaré!